Algú hauria d'estudiar com uns partits, tots els autoproclamats d'esquerres, han passat en dos anys d'atacar al PP per prohibir el lloguer turístic en habitatges plurifamiliars a considerar aquesta pràctica com la causant de gairebé tots els mals que té la societat.
La brunete mediàtica de l'esquerra planteja les següents preguntes i respostes. Hi ha saturació a Palma, a Mallorca o a Balears? La culpa és del lloguer turístic. Hi ha problemes per accedir a un habitatge digne? La culpa és del lloguer turístic. Hi ha problemes de convivència a les comunitats de pisos i als barris? La culpa és del lloguer turístic. No es diversifica el model econòmic? La culpa és del lloguer turístic....
Ja se que vivim en una opinió pública i publicada on el simplisme és el rei. Ara bé, com diuen en bon mallorquí: entre poc i massa, la mesura passa. I els conversos a la fe de la criminalització del lloguer turístic estan arribant a quotes de simplisme que deixen astorat.
És difícil dir que abans del lloguer turístic no hi havia problemes d'accés a l'habitatge a les Balears. I és difícil perquè de lloguer turístic n'hi ha hagut sempre com de problemes per accedir a una llar. Certament el que és nou és que s'hagi relacionat una cosa amb l'altra.
És difícil dir que si el parc immobiliari ocupat pel lloguer turístic enlloc de per visitants fos ocupat per residents no hi hauria saturació i pressió sobre les infraestructures. Més difícil encara és defensar que aquestes cases i pisos hagin d'estar buits i desocupats que és el que en gran mesura havia succeït.
És difícil dir que els centres urbans s'han de rehabilitar, s'han de modernitzar, han de ser pols d'activitat econòmica i quan això començar a passar estar en contra de les conseqüències... Els centres de les grans ciutats o la primera línia davant la mar no són els llocs més barats en cap sentit, ni són els llocs on es realitza la política pública d'habitatge. Una política pública d'habitatge que no pot descansar sobre un lloguer privat si no es canvia el mecanisme de reacció davant els impagaments i no es dota als propietaris de més incentius per posar el seu pis en el mercat.
És difícil dir que som un país obert, que viu de ple la globalització, que som capdavanters en turisme i en les noves tendències d'aquesta activitat, i pretendre romandre al marge d'una demanda i d'una manera de fer vacances que va a més arreu del món.
Encara que pugui ser revolucionari continuu pensant el mateix que fa dos anys. Que el lloguer turístic en plurifamiliars és una realitat que s'ha de regular a les Illes Balears. I regular no vol dir prohibir ni vol dir que tot hi estigui permès. Regular vol dir fer aflorar una realitat, garantir una mínima qualitat, establir límits raonables no límits inviables, incomplibles i que no són més que cortines de fum d'una nova prohibició. Les regulacions que no resolen res, que són d'impossible implamentació, que només cerquen un titular i que el responsable polític pugui dir que ha fet alguna cosa, són regulacions que fracassen.
És una llàstima que en aquest país s'instal·li un clima de culpabilitat i de simplisme enlloc d'un clima de realisme i de regulació de la complexitat. Sempre és més fàcil criminalitzar que donar solucions, el problema és que governar consisteix bàsicament en cercar solucions....