Entre titulars sensacionalistes, tertúlies pujades de to, i unes disculpes que sovint han sonat exagerades va començar fa cosa d'una setmana, el xou que esquitxa MÉS. Es fa difícil, entre tant de renou, sovint artificial, fer-se una idea del que està passant realment. Es parla de contractes "a dit" en benefici del director de la campanya electoral del 2015 amb una considerable suma de diners per sis treballs realitzats. Dimiteix la Consellera de Transparència tot i que l'expresident Soler, amb àmplia experiència de govern explica al Tot 4 de Canal 4, que en realitat, no és aquesta Conselleria la que té la capacitat per a controlar aquests afers, sinó la d'Hisenda.
I aquí és quan hom es demana; perquè ha dimitit? Coneixien bé, els respectius responsables les funcions de cada conselleria? I encara que en fos ella la responsable, s'ha fet quelcom que mereixi una dimissió? Els treballs es varen fer? Eren de qualitat i necessaris? El preu era raonable? És en Jaume Garau un destacat professional en el seu àmbit o és un grimpaire endollat de partit com tants altres? Són aquestes les preguntes que, des del meu punt de vista haurien de respondre els mitjans de comunicació. És evident que Jaume Garau és un professional preparadíssim i amb un currículum brillant. Que en algunes d'aquestes adjudicacions, es va poder fallar en el procediment, no ho discutesc.
Ara bé, veure dimissions, una crisi oberta entre MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca, alts càrrecs que es disculpen com si s'haguessin fet coses gravíssimes, entrant en dinàmiques gairebé autodestructives es fa difícil d'entendre. Un projecte com MÉS hauria de poder permetre's no anar a remolc de determinats titulars. Perquè al darrera, hi pot haver interès a carregar-se tot allò que representa. De fet, des d'alguns mitjans, ja s'han precipitat a posar al mateix nivell aquests suposats errors amb la corrupció que afecta els dos partits estatals campions en la matèria; PP i PSOE. S'ha fet esment també a l'etapa del pacte PP-UM. I això és absurd i no s'aguanta per enlloc.
Hem tem però que li correspondrà a Més reflexionar. Per exemple quant al grau d'autoexigència imposat. Si pot resultar o no, un llast per executar una acció de govern àgil i eficaç. Els caldrà també replantejar-se si el PSIB-PSOE és un soci fiable o en canvi, pot estar temptat a maniobrar en contra de MÉS com va fer, al seu moment, el PP en contra d'UM. Difícil tot plegat. Encara més quan els grans mitjans de comunicació són poc propers a la formació. MÉS però, ha de reivindicar la bona feina feta fins ara, seguir cap endavant i, si s'equivoquen, valorar fredament la magnitud i la importància real de l'error en qüestió. I plantar-se, si es creu oportú, davant algunes pressions mediàtiques interessades.