Palma tendrà un batle clarament sobiranista el proper 30 de juny. No el tenen ni València, ni Barcelona. I ja em perdonareu per remetre'm al marc estatal però serà la única primera vara capital de província, juntament amb Iruñea, d'aquesta ideologia. Som, llavors, davant d'un fet totalment trencador que situa el nostre país en un lloc particular. La capital de Mallorca amb un batle profundament d'esquerres que vol la sobirania nacional. Simbòlicament és apoteòsic.
Això situa també el sobiranisme mallorquí en una posició privilegiada. Noguera connecta i pot connectar molt bé amb nous sectors populars des d'aquest lloc propagandístic tan important com és la batlia de la capital. Llàstima que el moviment sobiranista no tengui definida una estratègia per dur a terme això. Cap entitat (des de l'Assemblea Sobiranista fins l'Esquerra Independentista passant pels partits o l'Obra Cultural Balear) no ha estat capaç d'elaborar un discurs compartit i planer no ja per convèncer a una majoria sinó per arribar a altres capes socials a les que no hem arribat, almenys des del discurs sobiranista. Molta gent mallorquina sap i sabrà qui és en Toni Noguera però no de quin partit és. Tampoc què vol dir sobirania –perquè potser no ho sabem ni nosaltres-.
Un altre problema que alguns intueixen és que el batle es troba molt sol. En general, i em pesa dir-ho, cap regidor del consistori brilla com ell. Tampoc no pareix que el seu partit tengui un rumb gaire definit més enllà de bona voluntat i dosis estètiques. Així, Noguera necessita urgentment suport popular i que molta gent ens impliquem des de tots els fronts en aquests dos anys –i més que seran!- de revolució ciutadana que vendran. Dia 30, a les 20h, hem de ser tots i totes a Cort.
Potser l'arribada de Noguera a la primera vara palmesana serà un bon moment per començar-nos a plantejar moltes coses, a aparcar recels i a fer pinya. Tenim quelcom que no havíem tengut fa anys: un lideratge. Algú carismàtic que uneix sensibilitats i en desperta de noves. I en Toni ha hagut d'assumir aquesta tasca sol; en aquest sentit s'ha fet a ell mateix. Mentre el seu partit romania distret, naixien grans esperances blanques –que em perdoni el batle Balboa- com el mateix Noguera a Palma o com Miquel Oliver a Manacor. Ha estat miraculós però el sobiranisme institucional comença a tenir referents.
L'arribada de Toni Noguera a la batlia de Palma representa, no només per a molts ciutadans –fins i tot que ni tan sols l'han votat- una dosi d'esperança. També per a molts mallorquins que veuran que almenys algú que ostenta una posició important en l'entramat d'institucions illenques és capaç de començar a superar el gestionar bé i centrar-se en canviar-ho tot. Aprofitem tota aquesta il·lusió i caminem junts cap a una Mallorca lliure i democràtica a través del sobiranisme social.