Com és sabut, l'estrabisme és la desviació de l'alineament d'un ull en relació a l'altre, que implica la falta de coordinació entre els músculs oculars. Això impedeix fixar la mirada d'ambdós ulls al mateix punt en l'espai, la qual cosa ocasiona una visió binocular incorrecta que altera la percepció de la profunditat de la persona que pateix aquesta disfunció. Les persones que pateixen aquest problema ocular tenen remei, amb una atenció oftalmològica adequada.
També hi ha organitzacions gremials que en el seu què fer pateixen una mena estrabisme. Vull dir que no alineen correctament els seus interessos corporatius immediats amb els de mig i llar termini. Els hotelers en són un exemple paradigmàtic per moltes raons que ara no vénen al cas, perquè del que vull parlar aquí és dels afectats d’estrabisme de coherència. A Mallorca el gremi del petit i mitjà comerç, associat a ADEFECO i PIMECO, és, sens dubte, un cas de “guinness” d’estrabisme en el seu comportament electoral. Des de fa anys i panys tenen tan alterada la percepció de la profunditat que sempre acaben votant molt majoritàriament als defensors de les grans superfícies comercials.
Aquesta disquisició sobre el comportament, a parer meu, incoherent de les associacions dels nostrats petits i mitjans comerciants ve a compte del “discurs” que fan envers la polièdrica problemàtica del lloguer turístic. A tall d’exemple, signen el manifest d’APTUR “Por un turismo de calidad y de todos d’APTUR-Balears”, com si la turistització de Palma, a més de provocar el fenomen de la gentrificació dels veïns, no provoques la gentrificació comercial, substituint comerços tradicionals de tota la vida per franquícies uniformadores.
Però el colmo és que, per una banda recolzen a una organització -APTUR- que, en un discurs disruptiu amb qualsevol aparença de rigor i de sensibilitat social, sosté que el lloguer turístic res té a veure amb l’encariment dels lloguers dels habitatges, i, alhora, es queden tan panxos, queixar-se de la pujada dels lloguers als locals comercials en els darrers quatre anys. I que ha passat de nou en aquest temps si no és la irrupció dels pisos turístics? L’estrabisme de coherència també té remei. En aquest cas és només qüestió d'una voluntat que està permanentment de rebaixes.