L'escaineg continuat, monòton, de la dreta – i no tan dreta- unionista és que els independentistes han portat els catalans a la divisió. No només els han dividit, segons ells, sinó que els han enfrontat irreconciliablement. Afirmen, per tots els altaveus possibles, que no són pocs, que en aquest enfrontament hi ha uns dominants, seduïts, abduïts, fins i tot l'exministre Bono ha parlat d'enverinar, que, segons la seva manera de comptar, són una minoria i que aquesta vol abassegar una majoria abnegada, submisa, patriòtica, heroica que no fa altra cosa que contribuir a la riquesa dels catalans i dels espanyols. Hi ha, en definitiva, uns prepotents i unes víctimes marginades. Les armes usades per enfornar a aquesta minoria tal grau de follia, ja ho saben, són dues: una televisió i l'escola. A vegades, no hi ha com sacralitzar l'argumentari per caure en el fanatisme més encegador i elevar aquesta obturació visual i mental a la categoria de veritat immutable. El lector pot fer la prova, la mateixa que he fet jo, i demanar a Mr. Google la quota de pantalla de TV3 -això són faves comptades, res d'especulacions o interpretacions com els assistents a les manifestacions- . La primera entrada que em surt és de La Vanguardia. Aquest diari és fa ressò, precisament, que en el més d'abril d'aquest any -ergo en ple procés abductiu, segons l'argumentari- la quota d'aquesta cadena no arriba al 10% i és superada per Tele 5 i Antena 3, que no arriben a l'11% cada una, a aquesta xifra, que duplica la de TV3 li heu d'afegir tota la tirallonga de cadenes que emeten en castellà (la 1, la Sexta i Cuatro, juntes quasi arriben al 20%). A més, el titular de la notícia es congratula de la baixada de TV3. Per tant, la conclusió davant aquestes dades objectives és més que òbvia. O bé TV3 és tan bona i es troba tocada per tots els bufs divins ja que és capaç d'enverinar – Bono dixit- vora un 50% de la població major de 18 anys, les paraules del Manxec són corroborades per les d'Albert Rivera demanant que es tanqui d'una vegada per sempre aquesta voràgine revolucionària que desprèn l'ens televisiu, o bé la interpretació que fa la immensa majoria dels teoritzadors i opinadors de l'unionisme és falsa. Una falsedat que, a força d'idolatrar-la, volen convertir-la en summa veritat.
Què els he de dir de l'escola que no sàpiguen, si majoritàriament els meus lectors deuen ser-ne partícips? És l'acusació fàcil i tan demagògica o més com la de la televisió. Com que l'espai comença a curtejar-me els ho contaré amb una anècdota. Vaig tenir la sort – diguem-ho així- de treballar amb l'esposa de Pericay (C's), un matrimoni ben avingut, corda i poal, allò que diu un ho pensa l'altre, prova d'això és Bearn o sa casa de ses pepes (no ho confongueu amb putes) patrocinada pel gonella confés Zaforteza. (els lectors forans feis un esforç de viquipèdia, per favor). Zaforteza un dels patrons de la Fundació Jaume III. Bé, la madame de la casa de ses pepes es queixava de la radicalitat d'alguns dels nostres alumnes i de com el nostre institut aixoplugava el creixement d'aquesta mena de gent. Assegurava que la insultaven pel passadís i que qualsevol dia li farien un atemptat al cotxe. Mai no vaig presenciar cap insult i en demanar trasllat el seu cotxe estava tan impol·lut com la seva perícia com a conductora permetia. Ara, C's torna a queixar-se la manipulació política i l'adoctrinament a algunes escoles de Mallorca.
La realitat ha estat luctuosament i tumultuària ben gràfica aquests dies. Tothom ha pogut presenciar que dissabte 7 d'octubre el major factòtum de la Fundació Jaume III, enmig de la voràgine de la manifestació pro unionista, envestia una paradeta de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca. Una paradeta que estava situada ben a prop on durant molts d'anys – no sé si encara ara- els falangistes venien llibres i pins amb missatges franquistes i la tolerant ciutadania mallorquina mai no els va dir res mai. On són les paraules recriminatòries de Pericay – líder de C's-? On les apel·lacions a la llei i a la pluralitat? Pericay autor del llibre d'estil de la Fundació Jaume III i una de les seves cares públiques. Dos dies més tard, d'una manera més greu, hi va haver tassa i mitja a la ciutat de València. On són les multes que penalitzen les concentracions no autoritzades? On és el CNP que tan es va mobilitzar a Catalunya per garantir que no hi hagués desordres l'1 O? El mateix ha passat el 12 O a Barcelona, davant el mític Zurich. Hi haurà multes? Detencions? I la concentració feixista de Múrcia? Precisament a Múrcia on aquests dies el poble s'ha rebotat contra unes obres de l'AVE?
Diuen que un no parla de merda si no en du el cul ple. Les declaracions dels polítics del PP, C's i barons del PSOE a la reserva, i l'altaveu de la caverna mediàtica – i la no tan caverna- comporten aquesta escissió dels espanyols, no dels catalans, en dos bàndols: els violents, quasi paramilitars de l'estatus quo, ergo tolerats i animats – a por ellos-, i els tolerants. Però això, ja ho saben, els ho va dir Machado fa molts d'anys, encara que les paraules del poeta hagin caigut dins l'ermàs més absolut.