En aquest combat desigual entre un Estat criminal com l'Estat espanyol i una nació ocupada i oprimida com la nació catalana, els oprimits tenen poques opcions de vèncer.
Aquestes opcions de l'oprimit passen sempre per un error de l'opressor.
L'estratègia de l'independentisme català ha estat armar-se de valor i paciència i esperar l'errada de l'Estat. De fet, s'ha aconseguit induir a l'errada. La Revolució dels Somriures va resultar insuportable per l'Estat. Se sentia ofès i va descarregar la seva ràbia contra persones que només pretenien exercir el dret democràtic a triar el seu futur de la manera que es fa en democràcia: votant. Dia 1 d'octubre, l'Estat va amollar els seus cans guardians rabiosos, encegats i sobreexcitats damunt ciutadans pacífics, en va lesionar 1.066, entre ells nins petits i un centenar d'ancians.
L'error va fer la volta al món. Encara la fa.
Amb l'aparell de l'Estat desorientat, sonat com un boxejador, només era qüestió de temps que tornàs a cometre una nova errada. El 21 d'octubre Mariano Rajoy anuncia davant els ulls de tot el món que, a la pràctica, l'Estat suspèn l'autogovern de Catalunya.
L'ONU entén que el dret a l'Autodeterminació es manifesta de dues formes, ambdues clarament exposades a la Declaració 2625 (XXV) de l'Assemblea General de Nacions Unides el 24 d'octubre de 1970:
1) de forma dinàmica, activa, per mitjà de l'Autodeterminació (self-determination)
2) de forma passiva, estàtica, a través de l'Autogovern (self-Government)
L'autodeterminació, per a Nacions Unides, té un doble camp d'acció: en el procés de descolonització i en el si de qualsevol Estat sobirà i independent.
En aquest segon cas la Declaració 2625-XXV identifica clarament com s'ha d'entendre l'autodeterminació en aquest àmbit: explica que «l'autodeterminació no pot significar ni autorització ni incitació a accions de qualsevol tipus encaminades a amenaçar la integritat territorial o la unitat política d'un Estat sobirà i independent», sempre i quan es compleixin alguns requisits...
Sabeu quins són els supòsits (entre d'altres) en que l'ONU defensa l'Autodeterminació dins d'un Estat 'sobirà i independent'?
Idò, en cas que estigui amenaçada la llengua i cultura; en cas d'agressió de les forces de l'Estat a la població civil d'aquell poble i en cas d'eliminació del seu Autogovern.