Any 1996. Pacte Majestic. CiU i PP dialoguen i arriben a l'acord d'eliminar el servei militar obligatori, la mili. Convé posar de manifest que la realització d'un servei militar obligatori no només estava contemplat a la legalitat i ben instal·lat a la societat sinó que a més estava i, el que és encara més important, està prevista expressament a la Constitució. Per tant, si la Constitució diu que la llei fixarà les obligacions militars dels espanyols i que hi ha un servei militar obligatori, algú podria dir que eliminar la mili i no establir cap obligació militar és inconstitucional...
És a dir, uns partits polítics negocien i signen una entesa que suposa no només canviar la legalitat sinó deixar sense contingut o inaplicat un precepte constitucional. De fet, a la majoria dels pactes de govern que es fan i es desfan un dels seus capítols habituals és la modificació o la nova aprovació de normes jurídiques, és a dir, es negocia per canviar la legalitat.
El que fa més interessant l'exemple de la mili és que és il·lustratiu d'un fet que aquests dies sembla no ser tan evident. Aquest fet és que amb voluntat política la Constitució i el marc legal és flexible i capaç de múltiples concrecions.
Un des grans problemes de l'estat autonòmic a partir de la involució en que s'ha instal·lat els darrers anys fruit de la política del govern de l'estat i de la seva influència malsana damunt el Tribunal Constitucional és que la Constitució ha deixat de ser un marc obert, un marc on eren possibles múltiples opcions. I d'aquest empobriment i aprimament el sistema se n'està ressentint greument.
L'eliminació de la mili demostra, per una banda, que quan es vol, els problemes polítics tenen solucions polítiques, i per una altra banda, que la legalitat i la Constitució quan hi ha voluntat de diàleg i acord ofereixen amples marges de maniobra. I més enllà del procés català allò cert és que la visió tan estreta que s'està imposant de la Constitució ha de ser rebutjada de pla i categòricament. I serveixi d'exemple l'eliminació de la mili.