S’han complert 100 anys d’aquells deu dies rojos que commocionaren el món sencer. 100 anys d’una revolució que marcà tot el segle passat, que omplí d’esperança la gent que patia l’explotació i l’opressió de les classes dominants. Una revolució que mostrà als poderosos la força de la unió de la classe treballadora, de les dones i els homes que lluitaven junts per a la transformació real de la societat.
Aquest centenari s’ha commemorat amb molts actes, també aquí a les nostres Illes. Només a Mallorca, des del mes d’octubre, novembre i desembre, la Universitat de les Illes Balears, la llibreria Embat, el cercle Aurora Picornell, i l’Ajuntament de Palma conjuntament amb les Fundacions Darder-Mascaró, amb un cicle de cinema i unes jornades a la Biblioteca Ramon Llull.
Conferències, presentacions de llibres, cinema. No és un centenari qualsevol. No ha estat commemorat allà on va néixer, a Rússia ha passat gairebé desapercebut. No és d’estranyar. El 1991 acabà oficialment la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques nascuda d’aquella revolució i dels anys posteriors. La Rússia actual, immersa en el capitalisme guanyador no vol commemorar la fi del tsarisme de principis del segle XX.
A més dels fets històrics explicats per eminents investigadors, també la mostra de cinema ens mostrà la realitat dels inicis del segle XX, la pobresa, el feudalisme convivint en l’incipient capitalisme a la immensa Rússia de 1917.
Una revolució molt estudiada i analitzada no només des del punt de vista històric sinó sobretot des de l’ideològic, ha inspirat altres moviments revolucionaris, ha orientat grans líders polítics que han sabut dirigir els canvis als seus països, des d’Àsia a Àfrica, passant per Amèrica del Sud i Europa.
Un centenari que ens ha fet evident l'heroisme de tantes persones, la lluita i el compromís per damunt dels interessos individuals. Unes dones i uns homes que saberen vèncer la por i la comoditat en nom d’una idea de transformació de la injustícia, de la desigualtat, de l’opressió d’uns pocs sobre la majoria.
En temps foscos, on les idees del capitalisme han guanyat hegemonia, l’individualisme és la norma en les relacions humanes, on es fa difícil imaginar un món sense injustícies, sense desigualtats, les idees que inspiraren la revolució de 1917 es fan necessàries per entendre què passa, per analitzar la realitat per poder mantenir el compromís en la imprescindible lluita per a la seva transformació.
Quan el pessimisme guanya i tot ho veiem més que negre, sense sortida, pensem en l’exemple de tantes vides entregades a la lluita per un món millor, pensem en tantes persones lluitadores com en Lenin o n’Alexandra Kollontai, per només recordar-ne dues, d’aquells inicis del segle passat.
Pensem que malgrat tota la foscor, la força dels pobles units ha aconseguit els grans canvis socials, des de la Revolució francesa de 1789, la Revolució de 1917 i tantes altres, enfront de l’imperialisme.
Podem rellegir les obres d’en Lennin en llengua catalana per primera vegada, gràcies a aquest centenari. La seva lectura, amb els ulls del segle XXI, ens fonamentaran superar el pessimisme de la raó.