Durant el procés previ al referèndum d'autodeterminació de Catalunya celebrat l'1 d'octubre, en que el SÍ a la independència va guanyar amb un 90% dels vots, hi va haver un riquíssim debat a diversos nivells i sobre diverses qüestions.
Una d'aquestes qüestions va ser el paper que jugaria Europa (moltes vegades parlam d'Europa quan volem dir la UE) en el procés.
En general, i resumint molt, l'independentisme va sobrevalorar molt el paper que jugaria 'Europa'.
La decepció davant les declaracions dels principals dirigents de les institucions de la UE (qualque dia sabrem quants euros ens va costar a tots plegats) va estar al mateix nivell que les expectatives infundades que s'havien fet els més càndids.
Però alerta! Cal precisar que Europa no només són els caps de les institucions de la Unió. Ni els caps d'Estat o de govern dels estats que formen la UE. Europa és molta altra gent amb la qual sí que podem confiar.
Europa són, per descomptat, els pobles i nacions sense Estat que són plenament solidaris amb Catalunya i que, en molts casos s'hi emmirallen.
Europa és també una opinió pública que, almanco en una bona part, és lliure i creu en una Europa unida en la seva diversitat i que es retgira davant la violència criminal dels cossos militars espanyols l'1 d'octubre i fibla a preguntes compromeses els representants polítics de la UE.
I Europa són també milions de ciutadans que es poden permetre el 'luxe' de preocupar-se dels problemes i conflictes d'altres països i que militen en la solidaritat i en la llibertat i que no volen consentir que les propostes polítiques siguin reprimides a cops de porra o tancant els representants polítics a la presó.
A aquestes altres Europes ens hem de dirigir i hem d'apel·lar perquè, entre d'altres raons, si aconseguim la seva mobilització, als caps d'Estat o de govern dels seus respectius estats no els quedarà més remei que moure fitxa.