Quan existeix una situació d'injustícia s'ha de canviar aquesta situació.
En l'àmbit de la Sanitat, els pacients que s'expressen en la llengua pròpia de les Balears han patit durant dècades una situació de discriminació que els ha duit a patir un servei deficient que ha redundat directament damunt la seva salut.
Aquest és l'status quo que hem heretat del franquisme i que uns no han estat capaços de canviar i els altres aposten per mantenir.
D'això no hi ha estadístiques, però és pertinent demanar-se quanta gent ha patit més del que era necessari, o quanta gent ha mort, per culpa d'un sistema que no ha garantit el mateix servei als que s'expressaven en català que als que ho feien en castellà?
Si hi ha qualcú que pensa que les persones que opten per usar el català (siguin d'on siguin) han de tenir un servei pitjor que les que opten per usar el castellà, que ho digui clarament i no s'amagui darrera terminologia variable com «requisit» o «mèrit».
Si hi ha persones que pensen que, igual com passava a la Sudàfrica de l'apartheid, hi ha d'haver metges per als que són d'un color o d'un altre o trien una llengua o una altre, que ho diguin clarament, que no s'amaguin darrere l'acudit del metge xinès.
La meva aposta és per una societat cohesionada on la tria lingüística no sigui motiu de discriminació o perjudici.
La meva aposta és perquè els servidors públics s'adaptin a la ciutadania, com passa a les democràcies, i no a l'inrevés que és el que passa a les dictadures i als sistemes d'apartheid.
La meva aposta és perquè els demòcrates favorables a la convivència i a la cohesió social aïllem els que volen una societat fracturada, dividida i enfrontada (mentre ells fan els seus negocis).