Un altre 13 d'agost, Angela Merkel?
El 13 d’agost de 1940. La Wehrmacht, l’exèrcit alemany que havia ocupat bona part del territori de l'estat francès a principis de la Segona Guerra Mundial, arrestava a Ar Baol-Skoubleg, una població costanera de Bretanya, el president de la Generalitat a l’exili Lluís Companys. Sobre el president Companys hi pesava una ordre de recerca i captura cursada per les autoritats franquistes de Madrid. La Wehrmacht l’havia localitzat per les indagacions que, de manera coordinada, havien portat a terme la Gestapo, la policia política del règim nazi alemany, la gendarmeria de la França ocupada i el servei d’intel·ligència del règim franquista. En aquella operació hi tendria un paper rellevant el policia franquista Pedro Urraca Rendueles, adscrit a l’ambaixada espanyola a París.
Després de la detenció, la Gestapo va traslladar el president Companys a la presó parisenca de La Santé. En aquell trajecte de 450 quilòmetres en una furgoneta i durant els tretze dies de reclusió a la penitenciaria, el va custodiar i interrogar el policia espanyol Pedro Urraca, un personatge sinistre que, conclosa la Segona Guerra Mundial, seria condemnat a confiscació de béns i a mort per la justícia francesa, acusat de saquejar i assassinar jueus francesos i republicans espanyols. Espanya no l’extradiria mai. Ben al contrari, va ser condecorat i continuà exercint de policia fins més enllà de l’etapa política franquista.
El president Companys és l'únic president de govern europeu escollit democràticament que ha estat afusellat. Mig segle més tard, els estats alemany i francès varen disculpes de manera formal i solemne a les institucions i al poble de Catalunya per haver entregat Companys a Franco. L'Estat espanyol no ho ha fet encara.
Ara la Justícia alemanya ha fet allò que tècnicament havia de fer: declara ‘inadmissible’ el delicte de rebel·lió, desmunta la tesi de Llarena, manté Puigdemont en llibertat i proposa que Alemanya l'entregui a Espanya perquè sigui jutjat per 'malversació'.
Però els polítics alemanys no poden ignorar que la persecució de l'Estat espanyol és per motius únicament polítics i que l'objectiu de l'Estat no és que es faci justícia, sinó venjar-se de Puigdemont per haver proclamat la República catalana, i escarmentar, en la pell del president Puigcdemont, els catalans i els republicans en general. Exactament igual que varen fer amb el president Companys.
I el 13 d'agost és massa a prop.