Dubt que arribem a saber gaire cosa del que realment va passar a Barcelona, a Cambrils i a Alcanar el dia 17 d’agost de l’any 2017. No debades sembla que hi va tenir lloc – diguem-ho en termes estrictament militars – una operació de falsa bandera. Certament, a Madrid ja es veien que el referèndum d’autodeterminació que es va fer a Catalunya s’acabaria fent, i algú (claveguera, claveguera) estava buscant alguna forma d’evitar-ho. Alguna forma que fos incontestable, vull dir, lluny de la «chapuza» dels piolins. Què va passar realment aquells fatídics dies d’agost a Catalunya seria objecte d’una tasca (ingent) de periodisme d’investigació. Potser se’n podria treure l’entrellat. Però, com sap tothom, el periodisme d’investigació, entre nosaltres, és pràcticament mort.
De tota manera, han transcendit algunes coses interessants:
1. Els terroristes, inicialment, pretenien atemptar contra la Sagrada Família. Certament, el terrorisme islamista pretén atemptar contra símbols cristians, però han escrit molt més contra el genial Antoni Gaudí els mitjans espanyols que no els àrabs (posem per cas). Com que Gaudí era un independentista de pedra picada, a les Espanyes no acaba de caure bé: arreu del món és més valorat que a les Castelles. A qui fa nosa, la Sagrada Família, un dels temples més extraordinaris que ha sabut alçar la Humanitat?
2. L’imam de Ripoll, inspirador dels atacs del 17 d’agost, líder del grup islamista que hi va atemptar, era un confident de la policia espanyola. Aquest extrem no s’ha arribat a aclarir, i, si no ho fos, fóra sorprenent que ningú volgués posar-ho de manifest, en comptes d’entrebancar comissions d’investigació parlamentària o de compartir tota la informació amb els mossos d’esquadra, policia nacional de Catalunya. Per cert, l’imam de Ripoll va quedar fet miques a l’explosió d’Alcanar. Va ser un accident o algú se’l va treure d’enmig?
3. La gestió de la policia catalana, considerada arreu com a impecable, va portar dures conseqüències als que la varen gestionar. Ho vaig comentar dies després dels atemptats: «això passarà factura a Puigdemont, Forn, Junqueras, Trapero...». I com hi ha món, que els n’ha passat!
Aquells dies Catalunya es va presentar al món com una nació independent i unida. I això, a les Espanyes, no es pot coure. Hi són tan contraris que estan disposats a liquidar la seua democràcia per evitar la independència.
Per sort, i per l’eficàcia policial, la Sagrada Família no va caure. Continua alçant-se, bella i flamant, enmig de l’Eixample barceloní. Molt hauríem de llegir per entendre tot el que Gaudí ens hi va deixar. Confiem que cap bàrbar sigui capaç d’esborrar-ho.