S'han complit cinc anys de la major mobilització popular de la Història de les Illes Balears, la manifestació a favor d'un ensenyament de qualitat i en català que tenyí de verd tot el centre de Palma i els principals punts de Menorca, Eivissa i Formentera.
Només a la manifestació de Palma hi varen participar més de 100.000 persones. El dia va ser tan extraordinari que els recomptes fets per la policia municipal, l'associació de matemàtics i l'organització, varen ser coincidents.
Aquell 29 de setembre de 2013, cent mil flores feren un estiu més poderós que el roure i més verd que el taronger.
Aquella multitudinària manifestació, de la qual vaig tenir l'enorme responsabilitat i l'encara més enorme honor de signar-ne la convocatòria, va significar moltes coses al mateix temps.
Per descomptat va ser històrica en si mateixa. Va ser la culminació d'unes accions inèdites en la història de les Balears: vaga de fam per la llengua, manifestació 'Sí a la Llengua', campanya dels enllaçats, vaga de docents de tres setmanes, accions de solidaritat de tota la societat, vaga de fam per demanar diàleg al Govern... Va ser el preludi i l'anunci de la desfeta electoral que patiria el PP de Bauzá, que va perdre quinze escons. I també va ser el final d'un cicle mobilitzador que és difícil saber on caldria posar l'inici.
No tenc cap dubte que aquella mobilització va decidir els comicis electorals locals i, sobretot autonòmics del 2015. Com a mínim en el sentit de debilitar el PP, que assolí els pitjors resultats de la seva història i reforçar l'opció sobiranista, que assolí els seus millors resultats en tota la seva història.
Cinc anys després, les expectatives que teníem els que vàrem organitzar aquella manifestació, no s'han complit.
S'ha millorat l'ambient en els centres d'ensenyament i s'ha deixat de perseguir i criminalitzar, des del Govern, els docents i la llengua catalana. Però ens hem empassat la LOMQE, les dades de fracàs i abandonament escolar són massa similars a les de fa cinc anys, continuam a la coa en inversió educativa i tenim ràtios massa altes a les classes dels centres públics. I el Govern, amb la seva presidenta al capdavant, s'ha inhibit de les seves funcions fundacionals de protegir i promoure la llengua catalana.
Podríem acabar entonant el 'No era això companys!', però preferim acabar recordant als actuals governants que queda ben poc perquè finalitzi la Legislatura i o fan un esprint final amb molts més resultats que fins ara, o suspendran.