Avui Mallorca sencera, i amb ella tot el País, plora amb llàgrimes desconsolades la catàstrofe que ens ha plogut del cel.
Mallorca sencera commoguda, esglaiada, esmaperduda... i desolada, com una elegia de Joan Alcover, sent la seva soca migpartida per un mal llamp i enyora ja les branques perdudes en la tempesta.
Mallorca s'uneix i mentre plora desconhortada, s'agermana més que mai per oferir, com han fet els seus fills al llarg de la història, casa a qui l'ha perduda, flassada a qui té fred, sustent a qui té fam i una abraçada gegant d'un milió de mallorques als que ara ho veuen tot obscur i perdut.
Mallorca sap que acollir gent que va a la deriva enmig de l'aigua, sigui de més aquí o de més enllà, és una obligació moral i un impuls humà. L'acollida, com tantes altres aspectes de la vida, és un camí d'anada i de tornada.
Avui Mallorca plora amb llàgrimes de Sant Llorenç. I neix un estel per cada persona que ja no hi és.