Se’m fa molt difícil pensar l’article setmanal sense fer esment de la torrentada viscuda a Sant Llorenç, Son Carrió, Canyamel, Artà... La pèrdua de vides humanes, dotze, fins i tot un infant, que ha commogut els pobles de tota Mallorca i més enllà, de fora, de la península, del continent.
Hem viscut la pitjor torrentada que es recorda, pitjor que la patida el 1989, les imatges dels carrers de Sant Llorenç enfangats, amb cotxes i mobles acaramullats com si fossin joguines... No hi ha paraules per descriure el desastre i les imatges que han mostrat les xarxes socials, els telenotícies d’IB3, TV3, i cadenes privades, han estat prou eloqüents.
Vull afegir la meva veu a tantes altres que han lloat i agraït la tasca de les persones responsables de la coordinació de l’emergència, per damunt de comentaris apareguts a les xarxes, malèvols. Agraïment al Govern de les Illes Balears, amb la Consellera responsable d’Emergències al capdavant, que ha donat una prova d’eficàcia i eficiència en la coordinació de les tasques de recuperació de persones desaparegudes, de coordinació de les feines de tots els equips presents. Enhorabona també a la Consellera d’Afers Socials que immediatament ha posat a l’abast la feina de treballadores i treballadors socials per fer l’avaluació dels danys, casa per casa, família a família. Enhorabona igualment a la resta de responsables com el Consell de Mallorca i el cos de bombers insular, com els equips de les forces de seguretat, Guàrdia Civil, UME que han posat els seus recursos per trobar persones, sigui al fons dels torrents, sigui al fons de la mar.
I sobretot ENHORABONA així en majúscula a les persones voluntàries que, des de l'endemà, es desplaçaren des de tots els pobles per ajudar en la neteja dels carrers, de les cases, de tots els indrets malmesos pel fang i l’aigua.
He llegit molts articles aquests dies explicant l’experiència, agraint la feina dels joves i no tan joves que volgueren ajudar el poble i la seva gent. El cap de setmana també aparegueren els professionals, llanterners, electricistes, picapedrers, transportistes, que de manera voluntària es posaren recuperar connexions d’aigua, refer instal·lacions elèctriques...
S’ha demostrat, una vegada més, que som un poble solidari, generós. Davant tant pessimisme imperant, aquesta generositat, aquesta resposta, ens mostra una realitat diferent, que dóna mostres del millor de les persones, anònimes, entusiastes, donant hores de feina per aconseguir que altres persones, desconegudes, recuperin la imatge de normalitat dels seus carrers, de les seves places.
He llegit també comentaris negatius, d'aquí a un mes seran oblidats, per exemple, però no en faceu cas. D'aquí a un mes serà necessària la recuperació de la normalitat, en la mesura que sigui possible, però els compromisos adquirits es duran a terme, no ho dubteu. Potser no seran portada als telenotícies, ni a les planes dels diaris, però la quotidianitat es recuperarà amb ajuts, amb tota la bona voluntat de les persones responsables. Altra cosa seran els tràmits, com les assegurances, si n’hi havia, o la paperassa oficial. No serà un dit i fet automàtic, és evident. Les administracions són lentes, garantistes, ho coneixem i sabem que és difícil que sigui d’altra manera.
La pèrdua de les vides humanes és el que pesa més, vides que s’han truncat de manera violenta, inesperada. Des dels més joves fins als més majors, persones que tenien qui els estimava, qui compartia la seva vida... Persones que han desaparegut de manera sobtada i que seran enyorades.
La torrentada de l’octubre d’enguany serà recordada durant molt de temps, també recordarem les persones voluntàries, generoses que han donat mostres de solidaritat, i perviuran en el record totes aquelles persones que han desaparegut.