Aquesta vegada ha estat el president del Govern central, del PSOE, el que ha motivat que em posàs a escriure aquest intent d'article. Després que uns quants presos polítics començassin una vaga de fam per causes de maltractament judicial, ha aparegut el Sr. Sánchez per afirmar que no tenien cap motiu per queixar-se, ja que tenien i tendrien un judici just. Com s'atreveix a afirmar tal cosa davant les circumstàncies que envolten el judici que s'arribarà a posar en marxa, segurament d'aquí a una mesada, o d'aquí a unes quantes setmanes? Ells saben, com sabem la majoria de gent que ha seguit el cas, que seran condemnats, i ho seran al màxim d'anys que puguin, perquè volen escalivar i eliminar fins a l'arrel l'independentisme català.
Parlaré de memòria i, per tant, em puc equivocar. Algunes vegades m'equivoc, però no m'importa reconèixer-ho. No som cap super en res. Per tant, no vol ni tenc sempre la raó. Els presos polítics saben que la Justícia espanyola els tractarà injustament, com ja ho està fent, mantenint-los en presó preventiva només per venjar-se d'haver exercit drets que els governants espanyols no consenten. Si tampoc no ho consenten els espanyols en general és perquè així els han adoctrinat peperos, ceesses, fatxendes i caverna mediàtica consegüent. Si els presos polítics no creuen en una justícia dels dirigents d'un estat que no ha superat la manera de governar dictatorial d'aquell que ho va deixar tot ben fermat, tenen dret a acudir a la justícia europea, la qual no té la venjança com a objectiu. Però per acudir a la justícia europea, a Estrasburg, han d'haver esgotat abans totes les possibilitats que permet l'espanyola, tribunal de 1a instància, tribunal superior, tribunal suprem i tribunal constitucional. Ells ja han superat els tres primers i es troben en el constitucional, però ja fa més d'un any que varen presentar els recursos, i el TC encara no ha dit res, quan se sap que algun dels integrants del tribunal s'ha vantat d'haver posat els recursos dins un calaix i els han desatesos, segurament perquè no volen fer el ridícul davant un tribunal europeu.
Se sap que casos no gens senzills els han resolt en menys de mig any, i tots recordam que a l'hora d'impugnar resolucions, decrets o el que fos del Parlament o del Govern català, que ho resolien en una setmana o en un dia. És més clar que l'aigua que si els recursos no s'han resolt és perquè no ho han volgut fer. I segur que hi ha responsables amb nom i llinatges.
D'aquí que els presos polítics poden pensar que no tendran un judici just, i que el president del Govern ha dit una bona mentida. Una altra mentida que, a criteri meu, ha circulat aquesta setmana, després dels resultats de les eleccions andaluses, ha estat la que han propagat els dirigents del PP i de “Cs”, quan han afirmat que el sorgiment de Vox, o els diputats electes són provocats pels independentistes. Qui són els que han dit que havien fet un cop d'destat? Qui són els que diuen que en les manifestacions actuaven violentament? Qui són els que han tractat els independentistes de terroristes? Qui són els que diuen que els independentistes són responsables de fracturar la societat catalana? Qui són els que han dit que els votants de l'1 d'octubre varen actuar violentament? Qui són els que han premiat les forces policials espanyoles pel seu bon comportament? Llavors, si s'ha fet creure o s'ha volgut fer creure que els independentistes eren persones no solidàries, separatistes, i especialment violentes, han deixat el terreny ben preparat perquè sorgissin aquells que es trobaven en estat de letàrgia des que el general hagués desaparegut. Els votants de Vox existien i continuaran existint, sempre hi haurà gent contrària als externs (immigrants), als homosexuals (diferents), als avortaments (assassinats), als que pensen de manera diferent a ells (traïdors).
Existeixen responsables que hagi brostat l'extrema dreta a Europa i a Espanya i qualsevol que vulgui saber qui són aquests responsables ho pot aclarir. És suficient comprovar qui són els que acusen altra gent de tenir característiques fascistes, ja que això suposa llicència per sortir de l'armari als vertaders fatxes.