Tindrem dues cites electorals en els pròxims mesos. El diumenge de l’Àngel, dels Pancaritats dels pobles, anirem a votar per triar un nou Congrés i Senat. Un mes més tard, triarem els Ajuntaments, els Consells, el Parlament nostre i el Parlament europeu. Quasi res!
Aquests dies llegireu molts articles d’opinió analitzant les causes de l’avançament electoral. Repartiran responsabilitats, no tot es perd per una banda, és evident. També és cert que esperàvem més coratge i seguretat per part del Sr. Sànchez però s’ha trobat minat des de dins, pels qui teòricament són companys de partit. Ara carrega la responsabilitat damunt els partits que no votaren els seus Pressupostos, quan no ha estat capaç de fer un gest per tal d’iniciar el diàleg seriosament, ha actuat com si tingués majoria absoluta i no era així.
Tots els partits estaven preparant les municipals i autonòmiques, ara hauran de posar en primer terme la cita del 28 d’abril. Sabem que les dretes es presenten dividides, seran tres les ofertes. Un PP amb el bagatge de corrupció que l’electorat no oblida. Un Ciudadanos que vol presentar-se de centre i mostra la seva cara més dretana i agressiva amb n’Inés Arrimadas. El tercer, VOX, ultradretà, amb missatges anti-feminismes, xenòfobs i racistes, que apel·la al pitjor del segle XX que hem viscut, autoritarisme i repressió, les seves eines.
Les esquerres han vist els resultats de les eleccions andaluses. L’abstenció afavoreix que partits amb pocs vots tinguin una representació parlamentària. Resultats de la llei electoral que ni PP ni PSOE han volgut reformar mai.
El missatge de la participació serà el majoritari, és evident. Per vèncer l’abstenció d’aquelles persones que parlen de desencís, des de l’esquerra caldrà d’una banda, reconèixer errades i de l’altra, comprometre’s a dur endavant accions polítiques amb valentia, amb coratge, com han demostrat aquí, a les nostres Illes, amb el balanç legislatiu, exemplars, de les lleis d’Igualtat, de Canvi climàtic, de Residus, de Concertació social, de Regulació del lloguer turístic...i me’n deix segur. O els resultats de creure en el Consell com a institució autonòmica, amb més competències, amb accions valentes en serveis socials, o promocionant l’Agència de Disciplina Urbanística, per exemple. I no ens oblidem dels grans resultats que han donat per a la gent, els governs d’esquerres com el de Palma, i tants altres pobles de la nostra illa.
Estic totalment d’acord amb la proposta que feia en David Abril al nou mitjà digital www.illaglobal.com a l’article 28 d’abril: què faran les esquerres? Us reproduesc un paràgraf: Si el 2004 Progressistes es va erigir en l’opció unitària de totes les esquerres de les Illes per fer front a l’autoritarisme de l’era Aznar, el context actual de revifament dels feixismes i el viratge extrem de totes les dretes conviden a construir opcions unitàries i mínimament il·lusionants, que evoquin la sororitat feminista de tots els col·lectius i minories agreujats pel discurs feixista: feministes, gais, lesbianes, rojos, sindicalistes, republicans, verds, indepes.
I com piulava l’altre amic Miquel Àngel Llauger: «28-A a les Illes: una candidatura de molta gent, d'esperit antifeixista, amb candidats que agradin a tothom, el missatge principal de la qual sigui la denúncia d'un estat malalt d'autoritarisme».
Per aquí hem d’anar treballant, deixau-me que hi afegeixi el meu desig: amb una candidatura encapçalada per una valenta dona, per exemple.