La sentència del Tribunal Superior de la Unió Europea arran de la demanda feta per Oriol Junqueras sobre la seva immunitat com a eurodiputat ha determinat sense cap mena de dubte possible que una persona electa adquireix la seva condició de membre de la càmera a la qual ha estat escollit des del mateix moment de l’elecció. El que diu aquesta sentència és que només el poble és sobirà i només el poble atorga a una persona la condició de càrrec electe.
Aquesta sentència té una conseqüència imprevista i de gran impacte sobre tot allò que es dona per suposat en relació a la presa de possessió dels càrrecs electes, ja siguin regidors d’un ajuntament o diputats del Parlament. El que ve a dir la sentència és que no cal que un càrrec electe juri o prometi acatar res com a condició per a ser proclamat regidor, diputat o eurodiputat.
Amb aquesta sentència, tota la comèdia de la promesa o jurament de la Constitució, ja sigui mitjançant una fórmula simplificada (“jur” o “promet”) o mitjançant una fòrmula complementària (“per imperatiu legal…”) esdevé paper mullat que acaba de ser dipositat al poal del fems de la història. A partir d’ara, ningú no ens pot exigir jurar o prometre acatar, respectar o obeir res, ja sigui la Constitució espanyola, la Biblia, el Talmud o el Llibre dels Feits. Cap instància formal pot impedir un regidor o un diputat prendre possessió del seu escó pel fet de no acatar un text legal, sigui del rang que sigui.
No se si se m’entén.