El que es diu al títol és una vertadera llàstima si és que és així, que sí que ho és. I això és el que no veuen la majoria d’espanyols i per això desconeixen per què la majoria de catalans (si no es vota no se sabrà si són majoria o no) volen decidir el seu futur i no volen que el decideixin gent com els inspectors i jutges dels quals parlaré en aquest article.
Tornaré a parlar de l’advocat Gonzalo Boye, qui el 1992 fou detingut i acusat d’haver col·laborat amb ETA en el segrest d’Emiliano Revilla. Ara l’Audiència espanyola li ha embargat els comptes perquè l’indemnitzi, 27 anys després. En aquell temps perquè el va implicar una persona en el segrest li varen imposar una condemna de 14 anys, dels quals en va complir 8 i ha contat que els primers 5 dies de la detenció va ser torturat. Des que és advocat de Puigdemont i d’alguns polítics més, els jutges espanyols no fan altra cosa que perseguir-lo. El 21 d’octubre passat la policia espanyola va escorcollar casa seva durant quinze hores per ordre judicial. Això passava una setmana abans de la cita de Puigdemont amb la justícia belga i després de la tercera euroordre de detenció. L’acusaven de blanqueig de capitals i de narcotràfic, perquè també era l’advocat d’un narcotraficant. En una trentena de casos del tema de la indemnització i del temps que fa, la justícia espanyola ha determinat que havien prescrit. En el cas de Boye, apliquen una total arbitrarietat i afirmen que no ha prescrit. És una persecució indeguda de l’advocat de polítics implicats en el procés català. També ha tingut un assalt al seu despatx de desconeguts. Segur que tot amb la intenció de fer-li por. Aquella doctrina (la de la por) tan usada per Espanya.
L’Audiència de Barcelona ha confirmat la condemna a diverses entitats que vinculaven la SCC (Societat Civil Catalana) amb el franquisme i el nazisme i les obliga a pagar-li 15.000 euros d’indemnització. Ha estat considerat un atac injustificat i que ha estat una intromissió il·legítima en el dret a l’honor de l’entitat. Justament un d’aquests dies passats, el president de SCC, Fernando Sánchez Costa, s’ha reunit amb Vox, i ho ha justificat dient que eta el tercer partit més gran del Congrés. A veure si resultarà que les entitats denunciants i un manifest que es va fer tenien raó, i l’Audiència espanyolista s’ha tornat a equivocar?
Una parella d'inspectores del Consorci d'Inspecció de Treball i Seguretat Social de Catalunya –format per un cos estatal i un cos de la Generalitat, que fan funcions diferents– varen citar un dimarts al vespre el propietari d'un local de la Vila de Gràcia perquè aportàs documentació relativa a la seva activitat després d'haver discutit amb una cambrera de l'establiment, a qui una d'elles va amenaçar perquè els parlava en català, un incident que va acabar amb l'arribada dels mossos d'esquadra. Les inspectores varen mostrar la identificació fugaçment sense voler que la comprovassin i varen demanar el DNI en mà, cosa que no tenen potestat per fer i volien obligar la cambrera que els parlàs en castellà, fins que els mossos d’esquadra varen mediar en la discussió.
Tampoc no varen deixar que la cambrera complís amb la seva feina, cosa que les inspectores tenen obligació de permetre, però el fet que la discussió sigui a causa de qualque problema català, sembla que la vulneració de tots els drets està permesa. Que hi hagués un altre cambrer que parlava en castellà i que estava disposat a facilitar-los totes les dades que li requerissin, les inspectores no varen voler saber res, ja que estaven obcecades a enfrontar-se amb la cambrera que havia gosat parlar-los en català. Això faria que s’haguessin de veure davant els jutges ja que la denunciarien. És el de sempre. Cercar el poder judicial contra tot el que faci olor de català, i especialment contra la llengua i contra els que gosen usar-la davant un espanyol, en aquest cas, una espanyola.
La presidenta de l’Associació de Foment de la Caixa de la Solidaritat, Núria de Gispert, i el vice-president de l’entitat Ernest Benach han demanat més donacions per costejar la fiança de 4,1 milions d’euros imposada pel Tribunal de Comptes espanyol al govern de Puigdemont per l’1-O.
L’entitat ha avisat que el termini per pagar la fiança acaba avui dilluns, que han recaptat al voltant de 800.000 euros. Falten encara 3,3 milions d’euros per a pagar les fiances. El número de compte per a fer les aportacions és el següent: ES31 3025 0001 1814 3361 5996.
La Caixa de la Solidaritat ha reclamat al tribunal que els doni més marge per fer el pagament, però encara no n’han obtingut resposta. Si no es pot abonar la fiança, han alertat que s’embargaran sous i béns personals d’una trentena de persones entre les que, a més de Puigdemont i els consellers, hi ha desenes d’alts càrrecs.