Aquest dies ens hem fet ressò de la bona notícia que comunicava la Plataforma per la Llengua: en una instrucció interna, la Direcció General de la Policia ha demanat que als espais policials on s'ofereix atenció directa a la ciutadania com a les oficines de denúncies i atenció a la ciutadania o a les oficines on es fa la documentació com el 'DNI' o el passaport, «es procurarà, en la mesura del que sigui possible, que cada torn tengui almenys un funcionari que pugui atendre en valencià».
La notícia m'ha evocat una vivència de l'any 2007. I m'obliga a reflexionar sobre els avanços i retrocessos en els nostres drets com a catalanoparlants.
El dia 24 de setembre de 2007 vaig visitar la seu del ministeri de l'Interior espanyol, en qualitat de representant de l'Obra Cultural Balear, entitat de la qual n'era, aleshores, el Coordinador, convidat per qui en aquells moments era 'Director General de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional', Joan Mesquida.
En aquells dies s'havien produït casos gravíssims de discriminació per raó de llengua a Mallorca: els insults a Saïda Saddouki, l'agressió a Ivan Cortés, la persecució a Antoni Mestre...
En entrar a la seu del Ministeri va venir-me a cercar Moisés González Sesma, comandant DEM de la Guàrdia Civil que es va mostrar extremadament atent («el Director me ha dicho que lo tratemos bién, que es de su tierra»), va disculpar el Director Mesquida («hemos tenido dos bajas y no podrá atedenderle personalmente») i em va convidar a pujar al seu despatx.
Pràcticament no vaig haver d'explicar-li res. Va reconèixer que els fets eren molt greus i que no s'havien de tornar repetir i que implementarien mesures per solucionar la qüestió.
Passades unes setmanes, Joan Mesquida va fer una ordre per impulsar el respecte a la llengua catalana a les casernes situades als territoris on es parla català. Entre les mesures anunciades destacaven la bilingüització dels impresos i del missatge de les centraletes telefòniques, i la realització de cursos de català, gallec i basc per als agents residents als territoris on es parlen aquestes llengües.
Han passat tretze anys d'allò i, en el millor dels casos, hem tornat a la casella de sortida.
Convé tornar a recordar que la saviesa popular diu que quan t'enganyen una vegada, la culpa és de qui enganya, però que quan t'enganyen dues vegades, la culpa és de qui s'ha deixat tornar enganyar.