Vivim un trauma. Un trauma col·lectiu de dimensions gegantines. Ens afecta a tots, fins i tot als que ara no en són conscients.
Quan qualcú pateix un trauma, un xoc, un accident, en general, se li dispara un mecanisme que genera una certa ansietat per retornar, quan abans, a la nostra 'normalitat', per poc sana o feliç que fos aquesta. Ens passa com al protagonista de l'acudit que s'encomana a la Mare de Deu i li prega «que me quede como estoy».
A mesura que passi aquest trauma, aquesta crisi, la tendència i la temptació serà intentar recuperar la 'normalitat d'abans'. Crec, sincerament, que cometríem una equivocació col·lectiva si ens deixàssim arrossegar per aquesta inèrcia.
La tràgica situació que vivim, no haurà tengut cap sentit si no ens serveix per a convertir-la en una oportunitat per canviar l'estat de les coses: per fer un 'reset'.
Reposar i reiniciar les nostres vides des d'una altra perspectiva que situï la vida, el benestar col·lectiu, la plena llibertat de les persones i dels pobles, l'Educació universal i l'equilibri amb el territori i el Medi com a prioritats.
Mallorca i les Illes Balears tenen per davant una situació crítica. Facem l'esforç -i l'encert- de convertir-la en una oportunitat.
Una oportunitat per esdevenir una societat modèlica, un país en el qual el món es pugui emmirallar. Plorem els nostres morts, passem el trauma i comencem un gran diàleg social per decidir, des d'aquí, què i qui volem ser.
Conjurem-nos perquè les Illes Balears siguin allò que els seus ciutadans i ciutadanes decidesquin lliurement, i no allò que ens dictin des de fora persones sense escrúpols, per a les quals ha quedat demostrat que som, només, una estadística.
Siguem qui volem ser.