Fa molts anys que alguns advertíem (i els que fa molts anys que exercim el plaer i la responsabilitat de deixar escrites les nostres opinions, el rastre que deixam no ens permet mentir) que apostar tota l'economia de les Illes Balears al turisme, era com jugar a la ruleta russa: més tard o més prest et toca la mala sort.
Sense entrar en detalls, fins ara el sector terciari (serveis) representa al voltant del 75% del Producte Interior Brut de les Illes Balears. L'activitat industrial representa al voltant d'un 7% i la construcció (fortament vinculada al creixement turístic) un 15% del PIB.
El sector primari (agricultura, ramaderia, pesca...) no arriba al 2% del PIB.
És molt fàcil donar receptes a posteriori, i no és gens fàcil, en un món globalitzat que imposa l'especialització, dissenyar polítiques econòmiques pròpies, sobretot si tens una sobirania política que tendeix a zero, però ara que li veim les orelles al llop, és l'hora de plantar-se. Mai millor dit.
És hora de reconèixer la importància del sector primari i de fer una aposta perquè tengui la capacitat (dic la capacitat, si més no teòrica) d'abastir la població de les Illes Balears.
Que la propera crisi, que hi serà i arribarà per on menys l'esperem, ens agafi preparats. I capacitats per autoabastir-nos.