Els experts anuncien que, com a conseqüència de la crisi humanitària provocada per l'expansió de la pandèmia del coronavirus covid-19, patirem una crisi econòmica mai vista.
Gairebé no havíem sortit de la crisi econòmica provocada per la mala gestió dels grans bancs internacionals, que va començar el 2008 i ja n'arriba una altra de més ferotge.
Seria bo, ja que tenim l'experiència ben recent, no tornar a caure en les errades que es varen cometre aleshores, quan es varen salvar les empreses (que eren les culpables de la crisi), es varen 'socialitzar' les pèrdues econòmiques i no es varen prendre mesures per 'rescatar' les persones víctimes d'aquella crisi.
Cap crisi econòmica d'abast mundial té una solució senzilla. I és possible que la recuperació després del trauma requereixi un procés lent de rehabilitació. Precisament per això, crec que ha arribat el moment d'implementar polítiques econòmiques que ens ajudin a transitar cap a una nova era social que ens reconciliï amb el medi ambient i amb una concepció on la vida sigui el centre i l'economia sigui un instrument per a generar benestar per a tothom i no riquesa incalculable per a uns quants i malestar per a la immensa majoria.
Aquest crec que ha de ser el fil conductor de les polítiques a mitjà i llarg termini.
A curt termini caldria implementar, des de ja mateix, diverses mesures que vagin en la direcció apuntada.
Ens atrevim a suggerir-ne algunes, no des de l'expertesa, però sí des de la necessitat de recopilar idees positives i, al mateix temps, possibles.
- Posada en marxa immediatament la renda bàsica universal.
- Reducció de la jornada laboral, en la línia de repartir el treball (i el temps d'oci, és clar).
- Impulsar (o proposar) la creació d'un fons mundial público-privat per a dedicar-lo, urgentment, a potenciar els sistemes sanitaris que més ho necessitin i accelerar la investigació científica encaminada a aturar el covid-19.
- Impulsar crèdits al 0% (de veritat, sense els paranys habituals).
- Crear un fons especial de gestió de la crisi a partir d'imposts especials a les grans fortunes, a les SICAV, a les grans corporacions mundials i a les transaccions financeres.
- Retallar la despesa militar perquè quedi reduïda, estrictament, al capítol de personal, la resta de doblers que vagin al fons espacial per a la gestió de la crisi.
- Obligar a reduir el preu de les despeses bàsiques de la llar: electricitat, gas, aigua, telefonia...
- Anul·lar els interessos de les hipoteques durant els anys que duri la crisi.
- Aprovar un paquet de mesures dirigides a reequilibrar les economies regionals en la línia d'adaptar-les a les necessitats del medi ambient i tendents a corregir les desigualtats entre persones.
Algunes de les mesures aquí apuntades poden resultar feridores per a algunes sensibilitats, il·luses, absurdes o contraproduents per a altres o difícils o impossibles d'implementar...
Els assegur que totes són menys feridores, il·luses, absurdes, contraproduents, difícils o impossibles d'implementar que regalar bilions d'euros a uns bancs que s'havien arruïnat fent pràctiques idiotes amb els doblers que tenien i amb els que no tenien.