No ha cridat gaire l'atenció als mitjans de comunicació de les illes Balears el fet que el govern de la República Federal d'Alemanya, liderat per la cancellera Angela Merkel, consideri les nostres illes un destí més segur que no Espanya. Mentre nosaltres continuam sota “comandament únic”, els alemanys venen a dir que poden venir turistes de la república federal a Eivissa, a Mallorca, a Menorca i a Formentera amb més garanties que si van a qualsevol lloc de la Península Ibèrica (descomptant-hi Portugal, on la gestió de la pandèmia ha set modèlica). No he vist que els hotelers de les Balears fessin un crit unànim de suport al govern alemany, ni que els mitjans ho traguessin en portada, ni que la gent que viu del turisme (la immensa majoria, entre nosaltres) es pogués entusiasmar per aquest fet. La declaració ha passat sense pena ni glòria.
Fa devers vint anys, dos diputats alemanys varen proposar que les Balears esdevinguessin un nou land de la República Federal d'Alemanya. Tothom s'ho va prendre com una “boutade” (fins i tot podria considerar que ho degué ser), però si ho analitzam a fons entendrem que la proposta té més substància que no pareix. Si fóssim un land d'Alemanya, el nostre govern hauria pogut pilotar la gestió de la crisi sanitària (i, apel·lant a un mínim de lògica, podem suposar que ho hauria fet millor que no el “comandament únic”, ni que siga perquè fa anys que gestionam les nostres competències en sanitat). A més a més, hauríem tengut més mitjans (compari's els tests fets a Alemanya i els fets a Espanya). Ara tendríem més diners per poder sortir de la crisi (vegi's les tensions dins Alemanya mateix per la qüestió de la contribució d'Alemanya al reequilibri econòmic en el si de la Unió Europea, brou de cultiu per a l'arrelament de les propostes de l'extremista Alternativa per Alemanya). I fins i tot els hotelers balears podrien ser educats amb na Merkel. La banca flamenca no tendria ganes d'escanyar-nos (el duc d'Alba no era alemany). Etcètera. M'ho mir del dret i del través i només sé veure-hi avantatges.
Per això crec que hem de continuar maldant per aconseguir els Estats Units d'Europa. Si Europa fos quelcom de semblant a Amèrica, les Balears ho tendríem més fàcil per convertir-nos en un land alemany (amb tots els avantatges que això suposaria), sense deixar de ser europeus. Tan europeus com la resta dels catalans. I com els nostres vesins espanyols. Que no s'haurien de preocupar de si, dins la unitat d'Europa, un territori passava d'un estat a un altre. Com si un tros de Michigan se sent més a gust fent part d'Indiana. Els Estats Units d'Europa han de ser l'antídot per a alguns dels conflictes més enverinats que ara patim. I, encara, n'hi ha que busquen la solució, com si fos molt difícil, i no arriben a trobar-la.