La crisi provocada per la pandèmia de covid-19 ha significat, entre moltes altres coses, una prova d'estrès per a molts sistemes.
La relació política entre l'Estat espanyol i les illes Balears no ha superat la prova. Ha quedat en evidència que una governança de les Illes Balears teledirigida des de Madrid, resulta ineficaç, perillosa, ineficient i, fins i tot, mortal. A banda d'absurda i contrària als principis de la Unió Europea.
El principi de subsidiarietat, en la seva definició més àmplia, disposa que un assumpte ha de ser resolt per l'autoritat (normativa, política o econòmica) més propera a l'objecte del problema.
El 'principi de subsidiarietat' és un dels pilars sobre els quals se sustenta la Unió Europea, segons va quedar establert pel Tractat de Maastricht, signat el 7 de febrer de 1992 i després conegut com a Tractat de la Unió Europea. La seva actual formulació va quedar plasmada a l'Article 5, modificada pel Tractat de Lisboa des del primer de desembre de 2009.
Després d'haver quedat en evidència que la gestió dels ports i aeroports de les Balears des de Madrid genera més problemes que solucions i després d'haver-se revelat com a ineficient la gestió de la crisi en general, és l'hora de que el Parlament legisli sobre aquesta qüestió.
Crec que seria imprescindible fer arribar al Parlament, a iniciativa d'un o més grups parlamentaris, una proposta d'una llei de Subsidiarietat, que garanteixi que les principals decisions en l'àmbit de la Salut i l'Economia es decidiran a les Illes Balears, en base a aquest principi consagrat per la UE.
De la mateixa manera, en la mateixa llei i en base al mateix precepte, es podria assignar la gestió de tots els ports i aeroports de les Illes Balears, al Govern.
I si no hi ha cap grup parlamentari que ho vulgui presentar, sempre es pot fer una iniciativa legislativa popular.