Ens enfrontam a una sobrevinguda situació social provocada per un virus que no entén de fronteres ni classes socials, i que tindrà, com ja ens estan anunciant, greus conseqüències econòmiques a nivell mundial. Per això, no estaria de més que dediquéssim una part d'aquest temps d'inactivitat a pensar en com i de quina manera volem tornar a la vida quotidiana.
Possiblement res serà igual: hi haurà un abans i un després. Tal vegada, quan tornem a la normalitat, ens trobem un escenari de noves normes i pautes a seguir davant un possible nou model de convivència.
Els fonaments sobre els quals s'han anat pujant els murs, que suporten tot el pès dels drets socials conquistats a través del temps, tremolaran. I serà llavors, quan ens diran que si volem mantenir-los, encara que minvats, caldrà que acostem l'espatlla i ens estrenyem un punt més el cinturó. Ho farem els mateixos de sempre.
Davant aquesta situació, juntament amb la pretesa reducció en el pressupost de la PAC, pot ser que el nostre necessari règim especial d'ajudes a l'agricultura Balear estigui en perill, i que el Govern es vegi obligat a aturar el procés, tot i que ja està molt avançat i a prop de ser una realitat.
Si bé és cert que comptar amb les ajudes significarà un respir molt gran per a tot el sector agrari, també ho és que aquestes no són la solució definitiva als problemes del camp Balear.
L'objectiu del REAB és alleujar o eliminar els inconvenients que suposa la insularitat a l'hora d'equiparar-nos, en costos de producció, amb la península i la resta de països de la Unió.
Cal pensar que, una vegada que el REAB sigui realitat, podrem produir en igualtat de condicions, amb els avantatges que es deriven d'això.
El REAB és una ajuda directa que no trastoca les ajudes que reben els agricultors a través de la PAC. Així cal entendre-ho, si arriba a bon port. Si, a més, s'aconsegueix, no la sobirania alimentària perquè a curt termini no és possible, però sí establir unes bases sòlides i consensuades orientades a aconseguir-la, s'haurà fet un gran pas en el llarg camí que queda per recórrer.
Europa ve aportant ajudes a l'agricultura que pràcticament han arribat al cinquanta per cent del total del pressupost. Però, si bé és cert que han ajudat a mantenir activa la producció agrària, no és menys cert que la forma en que han estat aplicades, ha provocat la desaparició de gairebé la totalitat de les petites explotacions familiars i no hi ha relleu generacional.
Per a qui sí han estat una solució les subvencions és pels fabricants i distribuïdors de maquinària agrícola i de iputs. El parc de la dita maquinària a Mallorca és tal que per a utilitzar-la tota hauríem de duplicar l'extensió de conreus a l'illa.
El sector està il·lusionat davant la possibilitat d'aconseguir equilibrar amb els de fora els nostres costos de producció.
Però no ens aturem aquí. Tant si arriba, com si no, el REAB, és hora d'iniciar el camí cap a una reforma agrària en la nostra comunitat, els fonaments de la qual haurien de ser, principalment, el cooperativisme i les explotacions familiars. O entrem de ple a això o seguirem com fins ara.
És necessari un canvi total de model, que ordeni la producció garantint el proveïment del mercat local.
Facem la pedagogia que sigui necessària per implicar tot el teixit social en el desenvolupament d'aquesta tasca. Donem una formació als futurs agricultors que els permeti moure's amb seguretat dins del mercat agroalimentari. No limitem la seva formació al que és estrictament l'activitat sobre la terra.
Impliquem els ajuntaments i els propietaris de la terra en el desenvolupament de la reforma; facem que sigui un orgull propi la seva aportació, que vegin que hi ha una sortida per a ells i els seus fills essent els titulars de l'explotació.
Benvingudes siguin les ajudes, però no ens quedem mirant el dit que apunta la lluna, ja que aquestes signifiquen pa per avui i fam per demà. Cal recuperar el camp, cal tornar a sentir la terra baix dels nostres peus i penjar el capell darrere la porta en acabar la jornada.
La terra és aquí, esperant pacientment que algú s´hi acosti i en faci ús d'ella.
CAL POSAR-NOS-HI, JA!!!