Quan el partit neofeixista espanyol Vox va assolir representació a les institucions del nostre país ja varem recordar que el feixisme era present a les nostres institucions des de feia una bona partida d'anys: des que el Front Nacional de Jean-Marie Le Pen va aconseguir representació a diversos ajuntaments de Catalunya Nord.
Ja feia tres eleccions seguides que els seguidors de la filla de Jean-Marie, Marine Le Pen quedaven en segon lloc a la primera volta de les eleccions municipals de Perpinyà i a la segona volta, els votants de la resta de formacions havien de fer pinya per a evitar que acabàs governant.
Aquesta vegada, la desmobilització de bona part de l'electorat, per la por al coronavirus, ha fet que Louis Aliot candidat del partit ultradretà Reagrupament Nacional i exparella de Marine Le Pen, esdevingui batle de Perpinyà.
D'una banda és una notícia que escarrufa i preocupa, perquè algunes de les mesures que es prendran des del consistori de la capital del Nord, seran molt negatives per la convivència i cohesió social de Perpinyà. D'altra banda, és evident que Aliot, ara que haurà de governar, veurà com queda al descobert el seu discurs populista buit i la seva manca de programa polític, més enllà de quatre consignes xenòfobes i quatre eslògans sense translació a la realitat de la gestió política.
A tot això, cal afegir que a la majoria de països de la Unió Europea, els partits d'ultradreta són partits antisistema, o dit des d'una altra perspectiva, són formacions que han de treballar amb el sistema en contra. Un sistema que, en moltes ocasions els fa servir de beneits útils i quan no els ha de menester els capola i els torna a la casella de sortida.
Això, al Regne d'Espanya, és diferent. L'ultradreta és, des de fa molts anys, dins el sistema i ocupa llocs molt importants en el poder judicial, dins l'exèrcit, la policia, l'alt funcionariat i els poders fàctics.
Això la fa més perillosa.
I a les institucions de la UE ho saben. I la vigilen.