Hom pot pensar que ja hauria de estar aconseguit que els medicaments tinguin uns preus justos. Però la realitat és una altra. Ve a tomb, en aquest sentit, recordar una informació d'ara fa un any de l'ONG Metges sense Fronteres, que posava sobre la taula sis grans veritats que la indústria farmacèutica, i els seus corifeus, no volen que sapiguem: Desenvolupar medicaments no és tan car com diuen, paguem els medicaments dues vegades, la indústria farmacèutica suspèn en innovació, mantenen les patents per prolongar els monopolis, s'embutxaquen més d'allò que inverteixen, i amenacen als països en desenvolupament si van en contra dels seus interessos.
Per això, la mobilització global contra les mentides, la corrupció, la manca de transparència, els abusos de les grans farmacèutiques (ROCHE, BAYER, PFITER, ABBOTT, MERCK, SANOFI, NOVARTIS, CELGENE, GSK, etc.), és -com tants d’altres- un seguit de lluites locals, de combats generals, i concrets. Ara mateix em sembla imprescindible comentar-ne un d'aquests combats concrets que, a casa nostra, impulsen un grapat d'entitats i associacions. Em referesc a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) "Medicaments a un preu just".
Al web de l'Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública de les Illes Balears hi trobareu tota la informació sobre la dita ILP. Per tant, no m'hi entretindré. Però, així i tot, em sembla escaient posar-ne en relleu un dels arguments que justifiquen aquesta ILP: "La despesa de Balears en medicaments augmenta any rere any, molt per sobre d'altres partides necessàries per a l'assistència i les inversions en salut. En 2020 ascendirà [pressupost d'abans de la pandèmia de la covid-19] a 452 milions d'euros, una quarta part del total de despesa sanitària pública, gairebé la meitat del pressupost d'Educació, i superior al pressupost de la resta de les Conselleries del Govern Balear. La despesa en medicaments multiplica per 12 el destinat a inversions i manteniment dels centres i equipaments del nostre sistema de salut".
Altrament dit, l'escalada de preus dels medicaments drena els recursos de la sanitat publica. L'especulació entorn de la despesa a farmacèutica va en contra de la salut de les poblacions no riques. En temps de pandèmia convé rellegir “Medicamentos: ¿Derecho humano o negocio?”.
Em direu que és força complicat que prosperi una ILP d’aquestes característiques. Pot ser que ho sigui, però res està escrit. En qualsevol cas, el punt substancial és que, com diuen Andityas Soares i Francis García en el llibre “El virus como filosofía, la filosofía como virus. Reflexiones de emergencia sobre la pandemia de covid-19"... “más que una enfermedad del cuerpo, la pandemia aparece como un límite impuesto al pensar que es preciso superar".
Superem el “no hi ha res a fer”! Afanyem-nos, doncs, a signar aquesta ILP.