Ja sabeu que aquí som més partidaris d'encertar els debats que no d'encetar debats.
L'any 1983, les Illes Balears varen accedir a l'autonomia. El 1986, el Parlament va aprovar la Llei de Normalització lingüística.
L'any 1994, es presentava la nova plataforma Joves de Mallorca per la Llengua. L'any 1995, el Govern promulgava l'anomenada 'Ordre Rotger' que 'liberalitzava' l'ensenyament en llengua catalana. Aquell anys el sindicat estudiantil BEI convocava una manifestació en contra de l'ordre governamental, l'Obra Cultural Balear s'hi pronunciava en contra i es feia el primer Correllengua i la primera Diada per la Llengua, amb èxit de participació en ambdós casos.
Durant el període que va de 1983-1986 a 1994-1995, l'OCB i el moviment per la Llengua, la Cultura i el País varen fer una feina molt positiva. Varen actuar com un lobby hàbil i eficient davant les institucions.
A partir de 1994-1995 i amb l''Ordre Rotger' com a espurna, o com la gota que fa vessar el tassó, l'OCB i el moviment per la Llengua, la Cultura i el País denunciaren públicament que al ritme que anava el procés de normalització lingüística, no s'assolirien mai els objectius i varen passar de treballar al costat del Govern a fer-ho front al Govern.
És bo recordar que el 4 de juliol de 1997, el primer govern de Jaume Matas aprovava el Decret 92/1997, conegut com a 'Decret de Mínims', que rectificava l''Ordre Rotger' i que havia estat anunciat el dia abans de la tercera Diada per la Llengua.
La política lingüística ha seguit marcant la política a les Illes Balears tots aquests anys. Va ser clau en la derrota electoral de Matas i en la constitució del primer Govern de 'Pacte de progrés', el juliol de 1999.
La política lingüística va marcar absolutament la legislatura 2011-2015 amb José Ramón Bauzá al capdavant del Govern, amb mobilitzacions populars diàries, amb vagues de fam, vaga indefinida de docents, i las massives manifestacions del 25 de març de 2012 i la del 29 de setembre de 2013.
La qüestió lingüística va ser determinant en l'enfonsament del Partit Popular i en l'accés al Govern de les forces d'esquerres.
Durant la legislatura de 2015 a 2019, el Govern va trair els votants i el moviment per la Llengua, la Cultura i el País i va fer una política lingüística nul·la, mentre que, amb bones paraules, intentava asfixiar les organitzacions pro-llengua catalana.
En l'actual legislatura hi ha hagut algun gest de rectificació formal, però crec que és difícil no coincidir en l'afirmació que al ritme que anam, el procés de normalització lingüística no assolirà mai els objectius.
Podem afirmar, idò, que si el moviment per la Llengua, la Cultura i el País no vol esdevenir còmplice d'aquesta situació, ha arribat l'hora de la ruptura amb el Govern.