Segur que molts de vosaltres coneixeu algun familiar, amic o conegut que ha anat alguna vegada al logopeda. Però és habitual que la gent no conegui tots els àmbits d’intervenció de la logopèdia. Per això, vull definir breument què és la logopèdia i de que s’encarrega. La logopèdia s’ocupa de la prevenció, l’avaluació, el diagnòstic i la intervenció dels trastorns de la comunicació humana, manifestats a través del llenguatge oral i escrit, l’audició, la parla la veu i les funcions oro facials. Actualment, atenc majoritàriament a infants i adolescents amb dificultats d’aprenentatge, parla i trastorns de la veu. Moltes de les demandes de les famílies i escoles són per dificultats articulatòries dels infants, que tècnicament anomenam dislàlies. Les dislàlies són alteracions en l’articulació dels sons de la parla. Es tracta d’una dificultat per a produir correctament certs fonemes, ja sigui per absència, distorsió o substitució d’alguns sons concrets. Les dislàlies es produeixen per diferents motius com per exemple una malformació anatòmica, una dificultat per discriminar bé auditivament el so o una dificultat per trobar per trobar el punt d’articulació correcte.
Les dislàlies que solen arribar a consulta de forma més freqüent són el rotacisme (so [r] de Ramon o carro), el sigmatisme (so [s] de sabata o cançó) o dificultats amb les síl·labes travades (pr, tr, dr, gl, cl, bl...) entre d’altres. Aquestes dificultats articulatòries són percebudes per les famílies i pels docents de les escoles i es recomana acudir a un logopeda de seguida que es detecten per adquirir una bona expressió oral i evitar interferències en la lectoescriptura, ja que articular malament els sons pot fer que es cometin errors a l’hora d’escriure.
Una vegada a consulta, em sorprenc veient com molts d’infants i adolescents no articulen correctament alguns sons de la fonètica del català. Majoritàriament són tres sons que em criden molt l’atenció i que pens que amb el pas de les generacions s’estan perdent. Aquests són el so [ʎ] de cavall o lluna, el so [z] de zebra o casa i el so [ɮ] de joc o gelat. Els sons [ʎ] i [ɮ] són substituïts pel so [i] del català o el so [y] del castellà, un fenomen conegut com ieisme. El so [z] és substituït pel so [s], desapareixent així la diferència entre la S sorda i la S sonora. El contrast entre la S sorda i la S sonora permet distingir significats en català i és un dels elements més essencials de la nostra fonologia.
El que més sorprèn d’aquestes incorreccions articulatòries és que ja passen desapercebudes. Actualment, els centres de logopèdia no rebem demandes per a aquestes dislàlies ni per part de les famílies ni per part de les escoles. Sembla que ja estan totalment acceptades i no posam el focus d’atenció sobre elles com si ho feim amb la R múltiple, per exemple. Com a logopeda catalanoparlant em deman què està passant amb la fonètica del català. És evident que el castellà està present en tots els àmbits, també l’educatiu. Això provoca interferències entre llengües i el fenomen del ieisme hi podria estar directament relacionat, ja que en castellà el “yeísmo” està totalment estès. També és important demanar-nos quin model lingüístic i articulatori estam donant als nostres infants i adolescents. Si són incapaços d’articular aquests sons, un dels motius podria ser que no les senten o les senten molt poc i això dificulta que les puguin adquirir correctament des de petits.
Què podem fer per no perdre definitivament aquests sons del nostre repertori fonètic? És essencial proporcionar un model de llengua correcte als nins i nines des de ben petits i crear consciència des de tots els àmbits (institucional, educatiu, familiar, mitjans de comunicació...) de la importància d’una bona articulació per millorar l’expressió oral. És una necessitat que el llenguatge oral guanyi presència als centres educatius des d’infantil fins a secundària i batxillerat. Recordau quants de dictats, redaccions i comentaris de text heu fet durant la vostra etapa acadèmica obligatòria? I quantes exposicions orals o debats? La diferència és abismal. L’expressió oral té molt poca presència a les escoles. Estam molt focalitzats en la llengua escrita, però difícilment els infants aprendran a escriure bé si no són prou competents en comunicació oral.
Seria interessant teixir xarxes entre els professionals relacionats amb la fonètica i fonologia del català. No només filòlegs, lingüistes o logopedes catalanoparlants, sinó també professionals que utilitzen la comunicació oral com a eina principal de feina (mestres i professors, actors, professionals dels mitjans de comunicació...). S’haurien de trobar punts en comú per enfortir la consciència de preservar la fonètica del català, debatre els motius i cercar possibles solucions des de cada un dels nostres àmbits. La fonètica de la nostra llengua és única i especial com la de qualsevol altra llengua del món. Cuidem-la ara i sempre.
Caterina Alomar Cortés, logopeda col·legiada.