Ara que ha quedat prou demostrat que Juan Carlos de Borbón és un lladre, es parla molt de la «inviolabilitat del rei d'Espanya».
I, efectivament, segons la constitució espanyola vigent, el rei dels espanyols no només és inviolable, sinó que, a més a més, és irresponsable. La qual cosa, dit sigui de passada, ens sembla, com a mínim, temerari, donat que estam parlant de Borbons, molt aficionats a usar armes per a les quals, a la vista dels fets, no estan qualificats.
Concretament, l'apartat 3 de l'article 56 de la constitució espanyola diu: «La persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat. Els seus actes seran sempre referendats en la forma establerta en l'article 64, i sense aquest referendament no tindran validesa, llevat del que disposa l'article 65.2».
Però que el rei dels espanyols no sigui responsable dels seus actes, ni pugui ser perseguit legalment per aquests, no significa que allò que faci no tengui uns responsables legals. L' article 64 de la constitució espanyola (que és tan vigent com el 56) diu: «1. Els actes del Rei seran referendats pel President del Govern i, en el seu cas, pels Ministres competents. La proposta i el nomenament del President del Govern i la dissolució prevista en l'article 99 seran referendats pel President del Congrés» i «2. Dels actes del Rei seran responsables les persones que els referendin».
I si parlam en termes més polítics, som davant el mateix cas. Els presidents dels governs espanyols durant el regnat de Joan Carles I, és a dir: Adolfo Suárez, Leopoldo Calvo-Sotelo, Felipe González, José Maria Aznar, José Luís Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy, són responsables i, per tant, còmplices, dels actes del Cap d'Estat.
I no tenen escapatòria: si sabien tot el que feia Juan Carlos de Borbón són tan culpables com ell. Si no ho sabien, també, perquè estava entre les seves responsabilitats saber-ho.