Segurament ens mal acostumen. Ara ja sembla que els partits polítics han actuat sempre igual. Si així ho han fet, han actuat ben malament. Els partits polítics que governen haurien de fer-ho per a totes les persones, votin qui votin, i els partits que es troben a l’oposició haurien de criticar les coses que estiguessin mal fetes, però també haurien d’ajudar als governants, sempre que s’adoptassin mesures per al poble. Per exemple, es pot votar en contra que pugin el sou mínim? Es pot votar en contra que es pugin els imposts als rics, als qui més tenen o guanyen? En qüestions com aquesta haurien de votar tots a l’una, perquè no existeix cap partit que no hagi rebut vots dels que necessiten un sou mínim més elevat, ni existeix cap partit que només hagi estat votat pels més rics, pels que més tenen. Acabant l’any 2020, s’han presentat comptes del que s’havia fet i ha estat vergonyós i vergonyant haver d’escoltar tants insults i intents d’insult, perquè els governants ho havien fet tot d’una manera desastrosa. Realment Espanya té una oposició que insulta la intel·ligència dels votants. Ells s’ho trobaran. Per què són tan previsibles? Sempre se sap el que diran i faran. Sempre criticant de manera ferotge el que fa qui governa o intentant convertir en dimonis els que estan més a prop del poble, als quals anomenen comunistes com si fossin dimonis a qui eliminarien de la política. No sé si els deixarien viure a un lloc tan important com consideren Espanya. Ells es consideren éssers superiors i la resta són inferiors i no sé si consideren que tenguin dret a viure. Que no en tenien ho varen decidir el 1936. Sembla que desitgen que els que volen independitzar-se continuïn el seu camí inhòspit en la seva travessia del desert.
A qui més han fallat els governants ha estat a Catalunya, on no han estat capaços de seguir alguna estratègia que ens dugués a la independència. És per això que els votants catalans del Principat estan molt cansats i han perdut gran part de la seva fe en els seus governants. Per tant, no sé si interessarà saber que el poble s’hauria de mobilitzar cap al pagament dels seus imposts només al Principat, sense enviar ni un euro a Espanya. Jaume Alonso Cuevillas, advocat i economista, ens proporciona les xifres. Ell diu que “segons dades del Departament de Vicepresidència i d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, la recaptació d’impostos de l’any 2018 per part de la Generalitat va ser només del 5,3% dels impostos totals recaptats a Catalunya (uns 3.779 milions d’euros), enfront del 87,7 % dels recaptats pel govern de l’Estat espanyol (uns 63.146 milions d’euros)”. Recaptant tots els imposts, el Principat de Catalunya seria una de les nacions més riques d’Europa. Sembla que hi ha pocs dubtes que es viuria millor que ara. Per això en qualsevol moment del segle XXI es podrà tornar a sentir parlar de sobirania fiscal, que és imprescindible per obtenir la sobirania política i la sobirania en majúscules.
Ara que parlam de la tan cobejada independència i de les dificultats que tenim per sobreviure en català, ara que s’acosta la festa dels reis, sabem que a les botigues de juguetes i als grans supermercats és difícil trobar juguetes en català. Per això vos en faré una llista i les explicacions sobre cada un dels jocs segurament la podreu trobar a part o banda, amb les noves tecnologies: “Catan” (per a més grans de deu anys), “Carcassone” (per a més grans de vuit anys), “El monstre de colors” (per a més grans de quatre anys), “L’arna tramposa” (per a més grans de set anys), “Fila Filo” (per a més grans de sis anys), “Pèsols” (per a més grans de sis anys), “Enigmàrius” (per a més grans de dotze anys), “Verbàlia” (per a més grans de dotze anys), “Alakazum!” (per a més grans de deu anys), L’Illa prohibida” (per a més grans de deu anys), “On the origin of species” (per a més grans de nou anys), “Optimus” (per a més grans de dotze anys).
Després de l’oasi dels jocs per a reis, tornem al desert de la independència per denunciar un fet insòlit i massa habitual. Existeix una manca de voluntat política del govern d’Espanya per a permetre que de manera natural les emissions de TV3, IB3, À Punt i Aragó Televisió, arribin, per la TDT, al receptors de tots quatre territoris. Fins i tot no hi està d’acord Esquerra Republicana del País Valencià, per mor de l’acord amb el govern espanyol sobre els pressuposts. El Govern sempre exigeix als governats, però s’oblida d’aquests quan els pot beneficiar.