Si els geòlegs se posaven a discutir sempre seguit amb els terraplanistes, o els metges amb qui neguen les pandèmies, la geologia i la medicina no avançarien mai. Ara bé: alerta a no contestar mai als qui diuen bajanades: aquests arriben a embullar gent de bona fe. El ministre de propaganda nazi Goebbels deia que una mentida repetida mil vegades fa forat com si fos una veritat. Tenia raó. I jo hi afegesc que una veritat amagada mil vegades passa com si fos una mentida.
Vos imaginau si qualcú començava a escampar per les xarxes que l'andalús és una llengua mil·lenària que ja parlaven a Andalusia abans de la conquesta castellana, sense cap document que ho demostri? O que l'americà és una llengua diferent de l'anglès que ja parlaven abans de la conquesta anglesa?
Els balls de moda varien segons les èpoques i els territoris. Antigament, a Mallorca i al Principat de Catalunya, ballaven “ball rodó”. D'aquest ball, se'n va derivar la sardana en el segle XVI, és a dir, tres segles passada la conquesta. Com podien dur mai els pobladors catalans del segle XIII la sardana a Mallorca? Vos afigurau, si qualcú començava a dir que els eivissencs i els mallorquins no parlam la mateixa llengua perquè a Eivissa hi ballen 'ball pagès', que no té res a veure amb les 'mateixes', que ballam a Mallorca? Vos imaginau que qualcú volgués fer creure que el castellà, l'andalús i l'argentí són tres llengües diferents perquè, a Madrid, hi ballen el xotis, a Andalusia flamenc i a l'Argentina el tango?
El centre de Cultura Tradicional Sarau Alcudienc té un estudi sobre la indumentària tradicional mallorquina dels segles XVIII i XIX i hi demostra ben clar que el vestit típic del mariners mallorquins era amb la barretina, que a Mallorca se deia 'barret', com és amb barretina encara avui el vestit tradicional d'Eivissa. Vol dir això que els mallorquins i els eivissencs parlam dues llengües diferents, perquè a Eivissa s'hi conserva la barretina i a Mallorca s'hi és perduda? Què hi té a veure la 'chulapa' madrilenya amb el vestit de 'faralaes' andalús? Vol dir això que Andalusia no la poblaren castellans, quan la prengueren als moros?
Si cercau en el Diccionari Català-Valencià-Balear, de Mossèn Alcover i de Mestre Moll, la paraula 'possessió', veureu que diu que és una “Porció gran de terreny de conreu, pertanyent a un propietari i depenent d'una casa situada dins la mateixa finca” i que l'anomenen així a Tortosa i a Mallorca. Si hi cercau 'masia', hi trobareu pràcticament el mateix significat: “Casa de camp adscrita a una finca rústica de conreu” i que fan servir aquesta paraula en els dialectes oriental i occidental del Principat i en el valencià. Resulta que totes dues construccions són del segle XVI, molt posteriors a la conquesta catalana. A Eivissa no hi ha cases de marès, com a Mallorca. L'arquitectura típica eivissenca no té res a veure amb sa mallorquina. Vos imaginau que per això diguessen que el mallorquí i l'eivissenc són dues llengües diferents?
A l'Edat Mitjana el s noms de persona eren idèntics a Mallorca, al Principat i a València. Amb el pas des temps, com els balls típics, les modes de posar uns noms o uns altres varien segons els llocs. A Menorca i a Eivissa no hi ha gaire Gaspars, ni Marcs, ni Bàrbares, ni Llucs, que són molt típics a Mallorca. A Menorca i a Eivissa, Montserrat és nom de dona, no d'home, com a Mallorca. Vol dir això que a cada illa hi parlam llengua diferent? A Andalusia, hi ha molts de noms com Macarena, Ismael, Enzo, Lucía, Triana, Almudena, Cayetana, Juanma, Rocío, Cayetano, que a Castella, en canvi, no hi són gaire. Vol dir això que a Andalusia i a Castella hi parlen dues llengües diferents? Idò això volen fer creure sobre el català mallorquí per les diferents tendències de noms que hi ha entre Mallorca i Barcelona.
Han pensat aquests que demanen “què hi té a veure sa panada amb sos calçots” que ens donen arguments als partidaris de restaurar la legítima independència de Mallorca, que igualment ens podem demanar: -Què hi té a veure el 'gazpacho' amb el tumbet? Igualment, si aplicam les seves quimeres a l'única llengua que respecten i fan servir tot lo dia, que és el castellà, haurem d'arribar a la conclusió que, com que a Madrid mengen 'cocidito madrileño' i a Andalusia 'peccaíto frito', i a l'Argentina 'sorrentinos' idò ja està: el castellà, l'andalús i l'argentí són tres llengües diferents!
Mallorquins! És ben hora de badar els ulls i no deixar-nos entabanar amb aquestes bajanades, que tan clar veu tothom que no són altra cosa més que això, bajanades, si en lloc d'aplicar-les al català mallorquí, feim el divertit joc d'aplicar-les al castellà andalús o argentí.
Salut i força a tothom!