Després de viure una llarga temporada amb mascaretes, distàncies socials i olors de mans fortament perfumades de mil gels, hom es demana com seran les nostres relacions amb la resta un cop puguem treure'ns la mascareta i rebaixar el nivell de paranoia en relació amb les coses que toquem. Quan qualsevol persona que ens creuam deixi de ser un potencial contagiador de qui convé protegir-se i torni a ser un vianant com nosaltres mateixos, de fet. Sabíem de la liquiditat de les relacions humanes, gràcies al gran Zygmunt Bauman.
Quan puguem tornar-nos a mirar a la cara, mostrant de nou els rostres sencers, podrem començar a saber, si després d'aquesta sobredosi informativa, sovint contradictòria i confosa, d'una gestió ineficaç, i de milers de ciutadans que tristament, hauran quedat pel camí alguns físicament i altres per destrucció dels seus projectes vitals, els lligams entre les persones s'han aigualit més. O pel contrari, s'han reforçat com a resultat d'haver comprovat que ens necessitàvem tots plegats per sortir d'aquell malson. Si és així, haurem après la lliçó de civisme, empatia i solidaritat a què clarament ens convidava la situació. Però això ara mateix, com tantes altres coses, resulta una incògnita.
La falsa idea que cada persona és un subjecte autosuficient, que a priori, no necessita res de ningú, promoguda pel neoliberalisme podrà sortir-ne reforçada o bé qüestionada, després de tot el viscut. Dins aquest marc, ens seguirem regint per unes pautes que tindran les mateixes arrels, però que podran ser redefinides tot depenent de com una majoria decideixi viure les relacions amb la resta. Com que la crisi, fa temps que és també social i de valors, l'era post-Covid ens brindarà l'oportunitat de tenir més present la idea de pertànyer a una comunitat humana amb qui compartim moltes necessitats. Materials, emocionals o mediambientals entre d'altres.
Per tant, tot sembla indicar que en els pròxims temps, ens debatrem entre seguir aprofundint en uns valors i conductes que són socialment insostenibles i que deixen a l'estacada percentatges elevadíssims de les poblacions o bé reiniciar en un sentit de major consideració cap als altres i de reconèixer la necessitat real de cuidar-nos una mica millor entre tots plegats. La primera opció, possiblement ens ha portat on som ara. La segona, gairebé desconeguda per ignorada i oblidada sembla, atenent els temps que corren, esperançadora, urgent i sensata.