Aquesta setmana havia pensat dedicar l’article a Balmany, comentarista del meu article de la setmana passada, però finalment només li dedicaré el primer paràgraf. Què diu Balmany? En primer lloc comença amb una frase filosòfica, que sembla que li ve com anell al dit, en allò de no saber què és ni qui és. En segon lloc, ens mostra una bella expressió de Miquel Costa i Llobera, el “Siau qui sou” que apareix en un context que li mostraré: “Siau qui sou: mes no us tanqueu, ombrívols/ dins una llar històrica/ sens horitzons. Volau sobre les terres/ enfora, amunt com l’àguila!”. Després diu que haver escrit que la policia pegava potades i garrotades, no tan sols és una manipulació i una tergiversació, sinó que era una cosa molt diferent i que pel sentit de la decència no ho volia qualificar. Idò jo tenia dues fotos de les potades i de les garrotades. La de les potades s’havia publicat a un diari i es titulava: “Patada voladora de un policia nacional”. I les garrotades no eren tals, perquè no duien garrots, duien porres, per tant, eren porrades. Era com un bosc de porres que anaven envant i enrere. Així que la decència es troba mirant en Matamoros i el petitet. I ja n’hi ha prou!
El principal partit del Govern, que no fa més que opositar a ser com els de dretes, duu molt malament això de tenir presos polítics, i per això fan cucaveles per argumentar que la seva és una gran democràcia que no té ni ha tengut mai presos polítics. Per això la vicepresidenta Calvo afirmava no hi ha ningú a la presó per les seves idees polítiques. Que hi eren per un altre tipus d’idees, però no per les polítiques. Aquestes idees que els havien duit a la presó eren idees que incitaven a l’odi, que fomentaven la violència sobre els diferents, que eren amenaces, i que, per tant eren un delicte. Argumentació molt fàcil, quan no se’n diu ni una de vera. Els catalans només volen exercir pacíficament el dret a decidir. Si hi ha odi l’han fomentat els antiindependentistes, si hi ha violència és la que va exercir la policia i la Guàrdia Civil, i les amenaces sempre han vengut de part seva, de part de partits que pensen com el PSOE o pitjor.
I també de part de molts de jutges que pensen com els partits espanyolistes, que són quasi tots. I això es va demostrant una i una altra vegada. Un bon exemple és la llibertat del terrorista fascista Carlos García Juliá, un dels assassins de la matança d’Atocha (un comando ultradretà va assassinar cinc advocats laboralistes el 1977 a un despatx del centre de Madrid). Aquest assassí va ser condemnat a 193 anys de presó. Ja el 1994 va fugir d’Espanya aprofitant un permís. Va estar quasi 20 anys en crida i cerca. Ha complert uns 16 anys de presó. N’hi faltaven 12 segons la legislació espanyola i ja és al carrer. En canvi, als presos polítics que no han comès cap delicte, se’ls nega el tercer grau.
Una darrera trampa que s’ha comès contra els partits independentistes ha estat voler fer-los creure que transmetrien per primera vegada un debat de la campanya catalana per a tot l’Estat espanyol. Volien forçar que el debat es fes en espanyol i que no hi hagués debat en català a TVE. Que va ser una trampa es pot comprovar ara, perquè l’audiència que es va aconseguir a l’Estat va ser d’un 0,9%, quan a Catalunya va tenir una audiència del 10,7%. Els partits espanyolistes varen participar en espanyol i els independentistes en català. La intenció que tenien era que es fes un debat de campanya en espanyol per als teleespectadors de Catalunya. I el pensament del PSOE és clar: La diputada i portaveu de drets socials del PSC-PSOE, Sònia Guerra, va dir: “Participar en un debate electoral sobre el 14F para toda España y no ver la ventana de oportunidad que supone hacerlo en la lengua que permite que te comuniques con todo el mundo es provinciano a la par que maleducado. Continuen a la prehistòria i no saben res de llengües, d’identitats ni de drets humans. Com és possible que aquest partit pugui guanyar les eleccions?