La participació confirma allò que la majoria sospitava: les eleccions no s'haurien d'haver fet ara, s'havien d'haver fet més endavant. Les eleccions les han de convocar els polítics, no els jutges.
L'independentisme guanya les eleccions, supera el 50% dels vots i suma més escons que mai.
L'independentisme arrasa a les demarcacions de Girona, Lleida i Tarragona.
Les formacions que defensen l'autodeterminació i l'amnistia sumen 82 diputats i més del 60% dels vots.
Catalunya es decanta, clarament, cap a l'esquerra.
Els dos grans blocs, independentistes (majoritari) i antiindependentistes (minoritari), es mantenen. No hi ha, pràcticament, transvassament de vots d'un bloc a l'altre.
No hi ha hagut cap 'Efecte Illa'. L'efecte que s'ha produït és una reordenació dins el bloc antiindependentista provocada per la tendència a la desaparició del partit Ciudadanos.
La CUP, aquesta vegada amb la suma de Guanyem, torna a tenir la clau. Això és indicador que «passaran coses».
L'extrema dreta anticatalana ja era dins el Parlament de Catalunya. Ara qui la liderarà serà Vox, un partit més explícitament profeixista.
El partit Ciudadanos s'enfonsa de manera espectacular: es demostra que era un 'gegant amb peus de fang'.
El Partit Popular és, a Catalunya, parafrasejant Soraya Sáenz de Santamaria, un partit 'en liquidació'.
La ciutadania de Catalunya ha votat majoritàriament per avançar cap a la independència i ha oferit una nova oportunitat als partits independentistes que han gestionat l'anomenat 'Procés'.