Les eleccions al Parlament de Catalunya de diumenge passat han confirmat, una vegada més, la tendència dels darrers anys que quan depèn de la ciutadania, l'independentisme avança.
En uns moments d'obscura desorientació general, el suport majoritari a les opcions independentistes obri una finestra amb unes quantes oportunitats.
No menystenim en absolut la capacitat de les cúpules dels partits per malbaratar les oportunitats, però volem pensar que, en aquesta ocasió, els lideratges polítics usaran la finestra oberta per aprofita les oportunitats que es presenten.
- Les eleccions del 14F permeten acabar amb tres anys de desencontres entre formacions independentistes, posar el comptador a zero i refer ponts.
- La victòria per més del 50 per cent dels vots elimina un altre dels entrebancs que, des del propi independentisme, s'havia autoimposat: una excusa menys per procrastinar.
- Els electors han donat una nova oportunitat als actors que fins ara han representat l'independentisme a les institucions. De les sis formacions independentistes que es presentaven, han obtingut representació les que ja hi eren. Convé que ho entenguin com la darrera oportunitat. Si aquesta vegada fallen, seran substituïdes per altres formacions.
- A més a més, les tres surten reforçades: ERC guanya, la CUP creix (i això sempre és un accelerador) i Junts obté un resultat molt sòlid i es desfà d'allò que Xabier Arzalluz va definir com «els mitxelins, el greix que ens sobra».
- Que el bloc independentista sigui liderat des de l'esquerra, és també, una oportunitat, en uns moments en que el gir que ha fet Catalunya cap a l'esquerra és molt notable i amb una crisi econòmica que caldrà gestionar. Tot i que, vista la tendència històrica i l'afició dels poders de l'Estat espanyol a carregar-se presidents de la Generalitat, no convé que Pere Aragonès li agafi molta estima a la cadira de President...
Aquestes cinc oportunitats s'han d'aprofitar per assolir cinc fites:
- Alliberar de manera immediata els presos polítics.
- Gestionar la crisi sanitària i la crisi econòmica de manera eficient malgrat els entrebancs de l'Estat espanyol.
- Recuperar la coordinació amb la societat civil organitzada i, en especial, amb Òmnium, l'ANC i els CDR.
- Fer un procés d'aprofundiment democràtic i un vertader procés constituent.
- Posar en marxa el procés d'independència i de reconeixement internacional de la República catalana.