Ara que han detingut i imputat l'expresident del Futbol Club Barcelona, Josep Maria Bartomeu pel menor dels casos de corrupció que presumptament ha comès, resulta obscè comparar la situació de Can Barça amb la de la 'casa blanca'.
Si el Barça és immers en un nou procés electoral, el Reial Madrid continua presidit per un individu pulcre i net com una patena, que no necessita fer eleccions per presidir el club i que, es veu, que tot ho fa legalment, fins i tot quan fitxa Cristiano Ronaldo amb els doblers d'un préstec d'un banc, que encara tornam entre tots els contribuents.
Florentino Pérez és un personatge modèlic que no delinqueix mai. Ni tan sols quan paga més de 300.000 euros del club per crear notícies falses a webs i xarxes socials, segons explicava eldiario.es el març de 2007.
Ni quan va intentar comprar els àrbitres del partit disputat entre el seu equip i el Barça, el 21 de novembre de 2015, segons va denunciar un dels àrbitres assistents davant la Fiscalia Anticorrupció.
És una sort tenir un president que tampoc delinqueix quan declara que ha fitxat un jugador (Eden Hazard del Chelsea) per 100 milions d'euros, quan en realitat n'ha pagat 160 milions, segons els mitjans Het Laatste Nieuws i La Dernière Heure.
Ell totsol t'assegura més punts que si tens en Messi al teu equip, i aconsegueix que el VAR, un sistema que ha aportat més justícia i transparència als arbitratges de futbol de tot el món, a 'La Liga' serveixi perquè el Reial Madrid guanyi la competició gràcies a mitja dotzena de penals inventats pels àrbitres de torn.
Però Florentino Pérez no tan sols no delinqueix quan exerceix de president tot poderós del Reial Madrid. Tampoc no ho fa en els seus negocis, tan milionaris com perfectament legals.
Pérez no delinqueix, no roba, no és corrupte. Mai. Ni quan apareix en els papers del famós 3% de Convergència i el Palau de la Música. Tampoc quan apareix en altres trames de corrupció com la Gürtel, Púnica, Lezo, finançament del PP...
Florentino Pérez és un crack i no només perquè sigui (juntament amb Franco) qui més títols ha donar al Reial Madrid, sinó perquè si un negoci li surt bé, cobra molt, i si li surt malament, cobra encara més.
A continuació, tres exemples de no-res.
Ana Botella, quan era batlessa de Madrid, el 2007, va regalar 100.000 m² a l'empresa de Florentino Pérez al barri de Tetuan perquè s'hi construïssin pisos de protecció oficial.
ACS va denunciar el Govern espanyol davant els tribunals perquè la connexió d'AVE entre Barcelona i Paris que s'havia adjudicat no era prou 'competitiva' i els súbdits del Regne d'Espanya li vàrem pagar 1.200 milions d'euros en concepte d'indemnització.
Pérez és un bon professional i sempre cerca millorar la jugada. La següent encara li va sortir millor: aconsegueix l'adjudicació per extreure gas de davant la costa de Tarragona. Quan es descobreix que era un desastre ecològic de dimensions gegants, atura l'operació i, de nou, aconsegueix una multimilionària indemnització. Total del negoci: 4.731 milions d'euros per al crack. I el 'Govern més progressista de la història' apuja els rebuts de gas dels súbdits, dels propers 30 anys, per poder-li pagar.
Tot legal. Tot dirigit i digitat pel dit incorrupte de Florentino Pérez.