Aquests darrers dies s'han produït dos importants pronunciaments internacionals que han posat de relleu les mancances i retrocessos del Regne d'Espanya en matèria de Drets Humans.
D'una banda, la comissària de Drets Humans del Consell d'Europa, Dunja Mijatovic, ha instat el Govern espanyol a reformar els delictes relacionats amb la llibertat d'expressió i ha mostrat preocupació per l'augment de condemnes contra artistes a causa de la seva obra i remarca que s'han d'acotar tipus penals com l'enaltiment del terrorisme i les injúries a la Corona.
Mijatovic alerta que, tal com està definit el delicte d'enaltiment del terrorisme en l'article 578 del Codi Penal no és prou clar i genera interpretacions divergents i contradictòries.
La comissària també s'ha referit als delictes d'injúries a la Corona, recollits als articles 490 i 491 del Codi Penal espanyol, i diu que les qüestions que regula són part del debat polític i no actes punibles.
D'altra banda, la Comissió de Venècia, òrgan consultiu del Consell d’Europa sobre qüestions constitucionals, de la qual també en formen part una quinzena d'Estats no europeus, ha reclamat a l’Estat espanyol una reforma de la ‘llei mordassa’ a causa del seu potencial repressiu que considera que coarta la llibertat d'expressió.
La Comissió de Venècia també ha instat el congrés espanyol a detallar millor els poders dels cossos policíacs i a reforçar els mecanismes de control de la seva acció.
La Comissió de Venècia considera que la llei espanyola hauria de tolerar les manifestacions espontànies. Demana més garanties d’un judici just per aquelles persones imputades amb la llei de seguretat ciutadana, i posa en qüestió la presumpció de veracitat dels informes de la policia, l’aplicació immediata de dures multes i la manca de dret a l’assessorament jurídic de les persones multades.
La Comissària de Drets Humans per un costat i Comissió de Venècia per l'altra, han fet dues estirades d'orella sonores i vistoses a un Estat espanyol que, mentre retalla drets als seus ciutadans, repeteix constantment «som un Estat de dret».
És difícil trobar pronunciaments més clars i contundents de denuncia de pràctiques fetes per Estats membres del Consell d'Europa.
Als responsables d'aquest ridícul internacional (començant pel rei espanyol i continuant pel poder judicial-legislatiu-executiu) els hauria de caure la cara de vergonya.
Si és que en tenen. De vergonya.