Ara que els mateixos que li feien la bona, el rebien amb genuflexions i fent mamballetes amb les orelles i li llepaven les nàutiques, miren de reescriure la història de Juan Carlos de Borbón.
Ara que els que li tapaven les vergonyes que la premsa internacional mostrava, intenten ressituar-se explicant mitges veritats allà on abans havien dit i escrit mentides.
Ara, per ventura, és un bon moment per recordar que, mentre 'l'opinió pública' mallorquina reverenciava, aplaudia i s'arrossegava davant la presència dels Borbons, una part de la societat mallorquina el repudiava en privat i, sobretot, uns quants, molt pocs, manifestaven públicament el seu rebuig al lladre dèspota i okupa de Marivent.
Sí, en els anys en que el 'consens' era que Juan Carlos de Borbón i la seva família eren una benedicció per a Mallorca i agraïen que un dels grans especialistes en fer vacances, triàs la nostra terra per posar en pràctica la seva especialitat, hi havia mallorquins, pocs, però n'hi havia que intentaven rompre la censura informativa que envoltava (i envolta) la figura del rei d'Espanya.
Hi va haver mallorquins detinguts i processats per fer protestes públiques en contra del Borbó. Hi hagué mallorquins represaliats per intentar manifestar-se contra el Borbó. Hi hagué mallorquins que varen ser represaliats per presentar el llibre 'Un rei cop a cop' a Palma. Un llibre que ja explicava amb pèls i senyals allò que ara (oh, sorpresa!) 'descobreixen' alguns. I també va ser una publicació mallorquina la que va informar en portada, per primera vegada, d'una amant del rei (i si qualcú pensa que això és un detall que pertany a l'esfera íntima, que cerqui d'on ha cobrat aquesta persona).
És oportú recordar que, mentre l'elit juancarlista (SIC) li aplaudia l'ocurrència de fer la seva filla i el seu marit, primer, 'ducs de Mallorca' i, després de les corredisses escandalitzades, 'ducs de Palma de Mallorca', n'hi havia que públicament feien una 'dolça' protesta, mentre menjaven les úniques duquesses que coneixien i reconeixien, les de brossat, enrevoltats, això sí, per una mitjana de tres policies per cada duquessa.
I molt més recentment, però més important, si es vol, recordem la constitució de la plataforma Recuperem Marivent o el cas del jove raper (ara a l'exili) acusat d'un delicte (injúries al Borbó) que la Comissió de Venècia considera que no hauria de ser delicte.
«Gràcies, no volem flors», que diria Antoni Serra.