Ja fa un any que la ronya del covid té el món encallat. I Mallorca, que si li lleven el turisme està fet d'ella, encara més. Fa un caramull d'anys que els ecologistes prediquen que és molt delicat jugar-ho tot amb una sola carta, la carta del turisme i res pus. I que, per mor d'això, convenia que Mallorca tornàs tenir indústria i agricultura, com va tenir un temps, maldament n'hi hagi molts que no ho creguin. Tothom se'n reia, d'ells. Idò mirau per on, que el virus els ha donada la raó. Me ve molt de nou que ara no en sentin cap, d'ecologista, que tregui pit, que bravegi i ens ho fregui pels morros: -ja vos ho dèiem que això passaria, més prest o més tard!
Però encara hi ha una altra cosa que me ve més de nou: amb la gentada que hi ha que cobra una doblerada, en teoria per a millorar el món, economistes, periodistes, científics, diputats, regidors, batles, assessors, professors universitaris, sindicalistes, patronals, entre tots, en tot aquest any de covid, no n'hi ha hagut ni un que hagi feta una sola proposta perquè Mallorca no depengui tant del turisme de masses.
Encara no som a Pasqua i tothom ja espera amb candaletes l'arribada de la remesa d'avions carregats d'alemanys que vénen aquests dies. Els esperam amb una catifa de vellut en davallar de l'avió!
Està molt bé tenir turisme. Però tenir-ne tant i no tenir res pus, me sap greu dir-ho, no ens convé de cap manera. Ja sé pensar així i dir-ho és nedar contracorrent. Però paciència! Dins un any, és ben segur que tendran tothom vaccinat i que s'acabarà la pandèmia. Farem un alè. I més amb tant de temps de viure amb el cor estret. Però això no llevarà que, d'aquí a uns anys, puguin sortir altres llocs tan bons com Mallorca, o fins i tot més espaiosos i no tan estibats de gent a l'estiu, que oferesquin hotels i discoteques i sol i platja i suc a rompre i a molt més bon preu. O que se posi de moda dir que el sol és perjudicial a la llarga, que surtin estudis que demostrin que fa clapes a la pell, que fa tornar vells o que fa tornar lletjos. Ja sé que això ara fa rialles. Però això va passar amb la moda del tabac: no fa gaire anys, tothom fumava com un carreter; i ara com més va més n'hi ha que van alerta amb la fumera. I què farem si s'esdevé res d'això i ens torna fallar el turisme? Tornarem girar les barres al vent? Tornarem fer potadetes i vénga plors i misèries?
Encara hi som a temps a pensar una nova Mallorca. Val més tard que mai. Ara ja ens és fuit de la memòria, però la veritat és que aquí hem servit per a fer moltes de més coses, i ben fetes, a més de servir copes als turistes: a Inca, hi tenguérem tota una idústria sabatera. A Binissalem, hi fabricàrem aixetes, de les millors del món. A Porreres, hi havia una gentada que vivia dels albercocs, com a Sa Pobla de la patata. A Manacor, hi tenguérem una indústria de 'souvenirs' d'olivera esplendorosa i de mobles de primera. La indústria perlera va fer Manacor famós arreu del món. La maquinària per a fusters que fabricaven a ca'n Costa i a ca's Pollet, era feta a consciència, per durar tota una vida fent feina. Els anys 20 del segle passat, per tant ara fa un segle, a Palma, fins i tot hi tenguérem una fàbrica de cotxes, concretament la marca LORYC, maldament sigui mal de creure.
Turisme? Sí. Però no qualsevol turisme. Una cosa és que véngui gent a conèixer Mallorca, la seva història, la seva cuina, la seva cultura, la seva llengua, el seu paisatge, que llogui cases i així repartesqui el guany a molta de gent, i una altra cosa és això que hem conegut fins ara: una embafada de més de 20 milions de turistes l'any 2019, carreteres embossades de cotxets de lloguer que ni tan sols paguen imposts a Mallorca, platges estibades on no hi ha qui hi trobi redol per allargar-hi una tovallola, una minoria que com més va més milions fa i una majoria que gràcies si guanya mil euros, una tudadissa d'aigua i de corrent que fa por, un cost de depuradores que acabam pagant tots els mallorquins, siguem hotelers o no, un augment de població de més de 10.000 habitants cada any, en una paraula, un desgavell que no té empena.
No està tant de moda la paraula 'sostenible'? Tot ha d'esser sostenible: el transport, l'energia, les obres públiques, les privades, l'agricultura, la indústria, tot. Però no parla ningú de turisme sostenible. Ni d'immigració sostenible. No comença a esser ben hora? Mallorca és una illa. I tant els seus recursos com la seva cabuda té un límit. Aquí no hi cap tothom.