No per anunciada i previsible és menys espectacular la clatellada del Consell d'Europa al Regne d'Espanya. És de les que fan història i de les que ressonen pel tot el Continent.
El mateix dia que Pedro Sánchez, un dels polítics amb més poca vergonya del continent europeu, anàs a representar la seva òpera bufa al Liceu de Barcelona, amb aires de perdonavides i a anunciar uns indults que queden curts respecte a les demandes de les institucions europees, el Consell d'Europa aprovava un informe demolidor sobre l'actuació de la justícia espanyola i de l'Estat espanyol en la causa de l'1 d'octubre.
De fet, el Consell d'Europa va molt més enllà dels indults de Pedro Sánchez, uns indults a només nou de les més de 3.000 persones perseguides en la causa general contra l'independentisme pacífic català. La institució exigeix la llibertat dels presos, el retorn dels exiliats i la fi de la repressió contra els independentistes catalans.
Els indults parcials de Pedro Sánchez als líders independentistes s'han d'interpretar, sobretot, com un intent d'autoindult de l'Estat espanyol a ell mateix.
Els líders independentistes empresonats són, juntament amb els exiliats, el testimoni de càrrec més important contra l'Estat espanyol. I en cap cas, han de demanar perdó per res.
Si de cas és Pedro Sánchez, en tant que president del Govern d'Espanya, i Felipe de Borbón, com a cap d'Estat i com a principal promotor del complot contra l'exercici de drets democràtics dels ciutadans de Catalunya, els que han de demanar perdó per la violència exercida contra ciutadans indefensos i per haver manipulat les institucions de l'Estat per forçar unes condemnes injustes.
I en altres instàncies és mal de dir. Però és evident que la Història no els indultarà.