De tant en tant, qualque testimoniatge escarrufador aconsegueix rompre el bloqueig informatiu que hi ha sobre la qüestió, i treu el cap a l'actualitat alguna denuncia de tortures patides per qualque súbdit del Regne d'Espanya a mans d'agents de la Policia espanyola o la Guàrdia Civil.
La tortura a les comissaries i casernes dels cossos policíacs espanyols no ha estat una anècdota o un fet aïllat. Ha estat un exercici sistemàtic. Una pràctica estructural.
Comandaments policials, responsables polítics i jutges de l'Audiència Nacional espanyola han estat responsables directes o indirectes d'aquesta pràctica aberrant i inhumana.
Personatges tenebrosos com Fernando Grande-Marlaska són còmplices necessaris de la tortura com a pràctica habitual. No de bades, set de les deu condemnes a l'Estat espanyol del Tribunal Europeu de Drets Humans per no haver investigat tortures, són contra Grande-Marlaska.
Amnistia Internacional ha denunciat en reiterades ocasions que l'Estat espanyol no deixa que s'investiguin els delictes de tortura i maltractament.
Amnistia Internacional, el Comitè contra la Tortura de Nacions Unides i el Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d'Europa han recollit casos de tortures comeses per membres dels cossos i forces de seguretat de l'Estat en dependències policials.
I fins i tot, hi ha una sentència que avala que es pot dir que el Rei d'Espanya és el cap dels torturadors.