La revista ‘Hola’, una de les més influents a l’alta societat espanyola, ha reiterat aquest mes d’agost l’expressió “la isla de Palma” per identificar Mallorca. Ho ha fet en una notícia en què volia posar en valor el fet que Netflix i Adam Sandler hagin triat els nostres carrers i paisatges per rodar un nou film.
Abans ja ho havíem sentit per boca d’alguns presentadors de televisions espanyoles quan les productores emitien programes especials des de la major illa balear. No obstant això, cap mitjà de comunicació ha igualat el ressò que va tenir l’equiparació entre Palma i Mallorca durant la cimera celebrada el passat 25 de novembre al Palau de l’Almudaina entre els governs d’Espanya i d’Itàlia, on Pedro Sánchez es va referir en dues ocasions a “la isla de Palma” i l’estiu del 2013, quan el llavors president del Govern d’Espanya, Mariano Rajoy, va utilitzar la mateixa expressió per denominar Mallorca. Més enllà de la tendència a la precipitació i a la manca d’informació geográfica, és possible que aquesta expressió sigui recurrent per aquells presentadors i polítics, i altres personatges, que arribats de la Península no saben si han aterrat a “una isla balear” o “a una isla canaria”. Si ho sapiguessin seria més lògic recorrer a l’expressió “la isla balear” que a la “isla de Palma”, que també recorda, amb rima, a “la isla de la calma”. Igualment, els alts representants de la societat espanyola quan diuen “la isla de Palma” s’asseguren reduir el marge d’error si són a Las Palmas de Gran Canaria o a La Palma i no se n’han adonat que cap d’aquestes illes atlàntiques és Mallorca.
Tot plegat demostra almenys una incertesa, per no arribar a dir un desconeixement geogràfic i un baix nivell cultural. Tanmateix, les conseqüències d’aquestes ficades de pota, si és que no són accions aposta, mai no són notables, i la major part de la societat manté el seu vot pels partits polítics representats per aquests presidents de Govern i consumeixen els mitjans de comunicació incapaços de trobar per denominar Mallorca sinònims més adients que “la isla de Palma”. Podria ser que a Madrid, i sobretot a la castella no madrilenya, comencin a referir-se a Mallorca pel seu nom si des d’aquí iniciam una campanya per identificar la Península Ibèrica com “la Península de Madrid”, amb permís de les altres grans ciutats de nacions ibèriques, idò aquí sí que ens costa equiparar tota una realitat diversa, sigui la mallorquina o la ibèrica, amb la de llur capital administrativa. I és així perquè la Part Forana, maldament no ho tenguin clar alguns polítics i mitjans de comunicació espanyols, també existeix. Clar que, per ventura, el subconscient d’aquest personatges també estaria d’acord amb designar l’espai administrat per Espanya i Portugal com al territori “de Madrid”. Aquest potser el problema de fons.