Som un grup de persones del món de la cultura i la defensa de la terra i el territori que hem llançat la campanya @boicot_lem, preocupades pel que aquest esdeveniment implica com a rentada de cara i legitimització a través de la cultura d’empreses com Melià Hotels i de les dinàmiques turistificadores que estan portant la nostra illa al col·lapse. Aquest escrit és una resposta al publicat el dilluns 6 de setembre per Rata Corner a través de les seves xarxes socials. Ho fem amb aquest format perquè creiem que la complexitat i profunditat del debat requereix narratives diferents a les pròpies de la immediatesa i el to de les xarxes socials.
Ens pensàvem que els hi havien ficat un gol, però ha resultat que era un gol en pròpia porta.
Melià Hotels és una empresa que porta dècades contribuint a la destrucció del territori de Mallorca i altres indrets del món, explotant treballadores, pressionant governs i intervenint en les polítiques públiques amb l’únic objectiu de mantenir els privilegis i augmentar els beneficis.
Melià Hotels és una de les principals responsables de la situació insostenible a la qual ha arribat la nostra illa: massificada, superpoblada, contaminada, gentrificada, que ha perdut la sobirania alimentària i amb una llengua pròpia, la catalana, de cada cop més minoritzada i minoritària.
Centenars de desnonaments mensuals, de cada vegada més territori en mans d’estrangers rics, molta gent que, tot i tenir una feina, no arriba a final de mes… tot això són només algunes de les conseqüències de la consolidació de la marca 'Mallorca' i del monocultiu turístic imposat per empreses com Melià Hotels amb la connivència dels diferents governs.
Rata Corner podria haver triat altres aliances i altres fórmules per a remarcar, amb fets, el seu «compromís amb el medi ambient i el nostre suport a un model turístic diferent de l’actual». Però no. Decidiren ajuntar-se amb Melià. Gol en pròpia porta.
En un context de monocultiu turístic, sembla que cap activitat té valor sinó és rendible en termes turístics. La cultura no n’està exenta d’això. Se té cura del patrimoni no tant per a considerar-lo un valor en sí com per mantenir-lo atractiu per als turistes. S’inverteixen molts diners en l’organització de festivals culturals d’alt nivell, com Formentor o l’Atlàntida Film (amb clausura reial inclosa), amb l’objectiu de posar Mallorca en el mapa de les agències turístiques. No és casualitat que la Fundació Turisme Illes Balears, una de les patrocinadores del LEM, hagi esdevingut la principal institució 'cultural' de Mallorca.
Ara, a més, s’ha instal·lat el mantra suïcida de què el tan glossat 'canvi de model' significa baratar turistes pobres per turistes rics. Precisament, en Macià Blàzquez ens parlava aquest diumenge del perill que això representa, car són els turistes rics els que estan fent l’illa més cara per a tothom.
Efectivament, baratar un turista gat de cervesa per un escriptor de primer nivell internacional no representa cap canvi de model, només una gentrificació de la clientela i un efecte crida per als únics estrangers que són de debò perillosos, que són els rics, els que compren el territori i lloguen les cases a preus desorbitats. El balconing, cerveser o literari, no deixa de ser balconing.
Tot això és el que contribueix a consolidar i legitimar (culturewashing en diuen) el Festival Literatura Expandida en Magaluf, per molt que la gent de Rata Corner recorri a llocs comuns i banals, absolutament desproveïts de contingut, com «obert a tothom» o «nous públics» quan saben, com sabem nosaltres, que no volen dir res, perquè és obvi que el més a prop que hi estaran altres potencials «nous públics» diferents als de sempre, és granera en mà a les habitacions dels distingits convidats, servint els cocktails, preparant els canapès, escurant els plats, etc., la gran majoria d’aquestes persones sota condicions laborals bastant precàries.
Transformar el model econòmic i el model cultural no es pot reduir a baratar els continguts o els agents, implica canviar estructures, i en el cas del model turístic, decréixer. Una de les principals aportacions de la cultura a aquest canvi de model seria, precisament, deixar de servir per situar Mallorca en el món i per rentar la cara de les empreses que històricament han contribuït a la destrucció de l’illa.
Mallorca bull de cultura, tot arreu de l’illa diàriament hi ha múltiples expressions culturals que fa la gent perquè som persones humanes i la cultura és un fet essencial de la nostra existència individual i social. La cultura és una fi en si mateixa, no un pretext ni un instrument de legitimació de pràctiques socialment nocives. Una altra cosa, molt legítima si voleu, són les indústries culturals i el negoci. Però quan les indústries culturals i els negocis suposen una amenaça per a la col·lectivitat també és legítim alçar la veu i denunciar-ho.
Això és el que estem fent.
Perquè estimam la cultura i estimam Mallorca.
Grup impulsor @boicot_lem