La temporada d’incendis és a les darreretes i no ha pogut anar millor a les Illes, però tractant-se d’un problema global de primer orde no podem celebrar res. Molt curiosament no hem sentit a parlar de Galícia, que és un cas sols comparable a la màfia siciliana, però sí que han continuat els macroincendis arreu del món. Els de Brasil i voltants ja no són notícia, i tampoc no n’ha estat excepció la resta de la península. El darrer –esperem que ho sigui– a Málaga, amb molts mils d’hectàrees cremades. M’ha sobtat la contundència i claredat de Juanma Moreno, president d’Andalusia. Com deim en bon mallorquí: ‘a cadascú lo seu’. Ei! Per emmarcar:
“Puede tardar un més, o dos, o un año, pero daremos con ellos. Igual que dimos con el del año pasado, que ocasionó otro incendio en Huelva de unas once mil hectáreas. A veces se tarda, pero daremos con ellos. Si me están escuchando [los que han quemado el monte] que no duerman tranquilos: ni esta noche, ni mañana, ni pasado mañana, ni el mes que viene, ni dentro de seis meses, porque los cazaremos”.
A part que es tracta d’unes declaracions fetes en calent –i mai tan ben dit–, i esperem que aquesta contundència marqui un punt d’inflexió, hi ha implícits una sèrie de referents i antecedents dignes d’una anàlisi més acurada. De moment ens quedam amb un: qui va calar foc l’any passat a Huelva és a la presó i aquesta és la línia inequívoca d’actuació del govern andalús. Mai no hem sentit a dir res semblant a Feijóo, senyor incontestable de Galícia, correligionari de Juanma Moreno, però en aquest aspecte s’assembla més al batle de Siracusa.
Però, atenció: tampoc, mai, no hem sentit a dir res semblant de cap polític de les Illes, mentre de casos contraris i patètics en sobren. Per situar-nos només comentaré un cas que va passar fa un parell mallorquí d’anys (estic empegueït de donar més clarícies): a una vila del nord-est de Mallorca, quan encara quedava fum d’un incendi habitual, el batle ja repartia formularis per demanar subvencions al Govern; segons la nota oficial l’incendi s’havia provocat per negligència d’un vilatà conegut. Com es pot aturar la cremera amb aquesta política?
A Mallorca ‘lo nostro’ és fer el colló, i si pot esser subvencionat. Amb tot el que afecta a boscos segur. Perquè treuen pins del pinar? Per revertir el canvi climàtic? Per sembrar blat? Per ecologitis? Per fer net? Net de què? De passar l’arada als sementers dels retenidors de terres, també se n’ha d’ocupar el Govern?
A la Serra d’aquest segle tot ha canviat i els incendis, o la visió que se’n té, també. Els de la cultura del cremar per fer net ja han passat a millor vida (no tots, compte). Almanco ja no es pot calar foc i bravejar-ne al cafè de plaça. També perquè el cafè de plaça ja és per als turistes. A part hi ha els estrangers residents, que ja són deu o cent vegades més que els neopagesos, i inverteixen a la serra, que sempre han vist farcida de pins, perquè és molt bella, no per veure com la desgraciam.
El principal element de la lluita contra els incendis ha estat el mòbil. Entre que calen foc i rebre un caramull de cridades a l’112 el temps és cada cop més curt, tant que el delinqüent cada vegada ho te pitjor per fugir, a no esser que sigui una rata vella del lloc. No venen marcians, a calar foc.
És cert que el perill d’un macroincendi hi és, a Mallorca, Málaga, Califòrnia o Austràlia. Si no hi era fa cent anys era perquè els nostres padrins ja tenien les muntanyes pelades com el cul d’una estàtua (mirau les fotografies). El bosc és espès per definició i, efectivament, com més biomassa les flames seran més altes, però continuar donant la culpa dels incendis al bosc és d’un cinisme per fer-s’ho mirar. El que necessita la lluita contra incendis és la contundència de Juanma Moreno, i no experts en fer el colló.
Com a exemple d’això darrer... Es va fer una reunió entre el regidor de Parcs i Jardins de Cort, experts en arbres i representants dels veïns. El contingut ja el sabeu pels diaris: es tractava de fer un mega parc infantil dins el pinar de Bellver, que fos el més atractiu de Ciutat. La funció dels tècnics seria la d’adornar els voltants, i alguns brolladors i berenadors amb espècies més guai, ja que el pi ja estava massa vist, i a més el bosc està molt degradat... “i el desdegradador que el desdegradi...” La cançoneta de sempre.
Els assistents no adscrits a partits polítics varen suggerir al regidor que un parc d’aventures seria menys perjudicial en un descampat del parc de sa Riera o a un polígon industrial, però és evident que remenar el bosc de Bellver sempre dona molts més vots. La proposta oficial l’havia presentat el tècnic en cap de Parcs i Jardins. El regidor s’aixecava per parlar per telèfon cada quinze minuts i s’hi n’estava vuit parlant, la resta del temps feia estiraments i uns badalls que la boca li pegava per les orelles. Després de la reunió els assistents independents es demanaven com era possible que un polític tan negligent tornàs a figurar a les pròximes llistes... idò sí, no tan sols va repetir i tornar a repetir: va “enterrar” tots els col·legues de la seva primera legislatura i encara degué anar enfilant canongies fins que es va jubilar i és que, d’aquella reunió, ja en fa dècades, però encara estic empegueït de donar més clarícies.