El temps, mig figa, mig raïm. Es veu que els pronòstics els deuen fer els polítics, aquells que no endevinen res, ni tampoc són capaços d’avançar gaire, i menys si són d’esquerres, i molt menys si volen respectar l’estat multinacional, que volen completament regional. Sembla que no té remei la coa. Les enquestes donen la raó als que les fan o les paguen. En surt una dient que el pròxim govern estarà format pel PP i Vox amb majoria absoluta. Si la fa l’altre, diu que el PSOE augmenta la diferència amb el PP i ja arriba als 10 punts, i que la dreta no podrà descavalcar l’esquerra, esquerra? O existeix l’esquerra? Ah sí, aquella que és capaç d’augmentar el sou mensual en 15 euros. Provau de fer comptes a veure què es pot fer amb 15 euros. Els empresaris diuen que hauran de tancar les empreses si pugen 15 euros a cada treballador. A l’hora dels guanys volen comptar per desenes de milers o per milions i en canvi, a l’hora dels pagaments no són capaços ni de comptar amb unitats. Quin món més malgarbat!
Aquesta setmana he pensat amb la democràcia espanyola, la democràcia que es respira a l’Estat espanyol. I m’ho he intentat explicar. Per accedir al poder o a aspirant al poder s’han de fer moltes promeses, és igual si totes són mentida, però com que hi ha llibertat d’expressió es pot dir i prometre qualsevol cosa. Si aconsegueixes el poder, has d’intentar conservar-lo. I com es fa això? Explicant que totes les coses que es fan són les millors que es podien fer. Si hi ha molts estats que les fan, per exemple la Unió Europea, l’ONU, etc., tu has de ser el que les ha fetes millor. Si es posen medalles olímpiques, tu has aconseguit la medalla d’or i has de continuar fent promeses. No importa si totes són mentida! Si només has aconseguit continuar aspirant al poder, és a dir, te trobes a l’oposició, faràs passejos amunt i avall com si anassis per una passarel·la de moda. Aniràs envoltat d’escuders i criats que et retran pleitesia en públic. I malparlaràs de tos els polítics que estan en el poder. Els acusaràs de vagos i de no fer res i de si fan qualque cosa, que la fan o l’han feta malament, i que si tu comandassis la faries millor i que quan comandis la faràs millor, a veure si et voten més persones i aconsegueixes obtenir el poder. Obtenir el poder significa obtenir més guanys per a tu i per a molts dels que t’envolten. Acusaràs els governants de no ser demòcrates, de reunir-se amb terroristes i separatistes i que si volen demòcrates al poder que et votin a tu, que ets més demòcrata que ningú.
També m’he dedicat a anotar, sota el meu criteri, més bo o més dolent, quins eren els polítics que mentien més. I malauradament he percebut que tots els polítics i totes les polítiques mentien, però una cosa que no m’ha sorprès és que com més a la dreta de l’arc polític es troben, més menteixen. Els d’extrema dreta són vertaders especialistes. S’han oblidat de pronunciar qualsevol frase que sigui veritat. ´Per dir la veritat semblen peixos dins el rostoll. I naveguen dins la mentida com els peixos millor nedadors de mars i oceans. Aquí tenim un exemple molt clar, i aquest és Jorge Campos. Aquest home és capaç de dir que les escoles ho fan tot en català, i que allà el castellà és perseguit. Que són perseguits també els mestres que parlen castellà i que són obligats a fer-ho en català. Pobre home! També diu que el castellà es troba perseguit dins la societat. Ve a dir que no es pot viure en castellà. Quina gràcia! Circular per dins Palma i pels pobles de les Illes per constatar les falsedats d’aquest mentider compulsiu. Aquí els francesos poden viure en francès, els alemanys poden viure en alemany, els del Regne Unit i dels EUA poden viure en anglès, i els espanyols i els llatinoamericans ho poden fer en espanyol sense cap, problema. Els únics que tenen problemes són els que ho volen fer en català. Així que menys comèdia Sr. Campos i aprengui alguna veritat i no en fugi com ha fet sempre.
Dimecres em vaig entretenir a veure les explicacions dels governants i els atacs dels oposants. Em varen demanar si no m’avorria escoltant-los. I jo vaig contestar que allò era millor que una sèrie turca, ara que estan tant de moda. Era molt divertit `poder anticipar el que dirien abans que parlassin i anar comprovant que deien el que havies pensat que dirien. Basta aplicar la fórmula de democràcia espanyola perquè tot s’ajusti com anell al dit. I de les converses entre demòcrates espanyols i demòcrates catalans. Qui espera que pugui sorgir alguna cosa? Si estan dinamitats els principis de la democràcia universal. Si eliminen el dret a decidir, eliminen el principal dret democràtic existent. Quina democràcia es desprèn d’una Constitució que criminalitza un dels drets més fonamentals de la Declaració Universal dels Drets Humans? Doncs aquesta és la democràcia espanyola. Per això no ens va bé i per això en volem marxar.