Aquest diumenge hem celebrat, a tot Europa, el Dia Europeu de les Llengües que pretén reivindicar la riquesa i la diversitat lingüístiques i fomentar l'aprenentatge de llengües a tot el continent.
És un bon moment per mirar de resumir una idea inquietant que fa temps que m'interroga.
La llengua pròpia de les Illes Balears, la llengua catalana, no ocupa el lloc que li pertoca a causa de la persecució, l'arraconament i els intents d'extermini que ha patit aquests darrers 300 anys.
Un dels objectius constituents de l'actual estatus polític de les Illes Balears, l'autonomia política, és, indiscutiblement, la plena recuperació de la llengua pròpia.
Amb els anys que duim d'autonomia, hauria estat suficient per assolir aquesta fita, si hi hagués hagut la voluntat política de fer-ho. Però no ha estat així. En el conjunt d'aquests 38 anys d'autonomia no hi ha hagut la voluntat política de recuperar la nostra llengua i no s'hi han invertit els recursos necessaris per a fer-ho.
Aquesta deixadesa de funcions, per inutilitat o per mala fe (i alguns casos concrets demostren que no són incompatibles l'una i l'altra) ha causat greus perjudicis i malestar a la ciutadania de les Illes Balears.
Que gairebé quaranta anys després de l'aprovació de l'Estatut d'autonomia, com a col·lectiu, haguem estat incapaços de fer normal la presència de la llengua catalana en l'àmbit públic, és un fracàs estrepitós, diu molt poc a favor dels polítics que han gestionat les institucions i, sobretot, és un mal negoci per al conjunt de la societat.
Insistim, els polítics, funcionaris i agents diversos que han frenat o retardat el procés de normalització de la nostra llengua, han perjudicat greument els interessos de la ciutadania de les Illes Balears. No només perquè han laminat el benestar social i han provocat patiment innecessari a molts conciutadans, sinó perquè han causat un important perjudici econòmic a les Illes Balears.
Avui, a l'any 2021, els responsables de política lingüística de les institucions públiques, si la llengua pròpia estàs plenament normalitzada, podrien dedicar els seus esforços i energies a la creació de serveis, actuacions i recursos adreçades a especialistes, organismes i empreses, per a la gestió del multilingüisme; a acompanyar les empreses en la gestió correcta del multilingüisme; a elaborar plans per a l'aprenentatge de llengües i per fer de les Balears un punt de referència mundial en aquest àmbit; a ajudar a constituir un clúster d'empreses dedicades a la gestió del multilingüisme i a altres reptes contemporanis derivats de la Globalització...
Els que han ralentit, torpedinat, perjudicat... el procés de Normalització de la llengua catalana, no només han prevaricat, també ens han generat una quantitat de malestar i perjudicis, que ha afectat el conjunt de la societat.