Feia un cafè amb llet ben tranquil diumenge dematí a un cafè de Manacor. Allà dins, hi veien el televisor en marxa que donava una roda informativa. Amb això que mostren la imatge del President Puigdemont, que era a Sardenya. I un home d'edat que seia a una taula no gaire enfora de la meva, sense jo conèixer-lo ni jo demanar-li res, m'escomet amb aquesta sortida:
-Li haurien d'enviar un sicari a pegar-li dos tirs i s'ha acabat es “qüento”!
-Jo no he cregut mai amb so matar per arreglar ses diferències polítiques.- li responc jo.
-Però aquest és un “golpista”.- me respon ell. I jo li dic:
-Me pensava que es cops d'estat se pegaven amb pistoles i metralletes, l'amo, i no amb urnes i paperetes.
-Si estigués amb sa consciència tranquil·la s'hauria presentat en es jutjat, “en ves” de fugir com un delinqüent, que és lo que és ell.- me diu. Aquí jo sent una punyida per la panxa, me començ a inspirar sense voler, me fa envelar i li dic:
-Sabeu què passa? Que jo no en sé cap, de delinqüent, que fugi i que, lo primer que faci en arribar allà on va, sigui presentar-se a sa policia, que és lo primer de tot que va fer en Puigdemont a Bèlgica. Lo primer de tot! I pertot allà on Espanya l'ha fet agafar, no hi ha hagut enlloc que l'hagin trobat culpable de tota aquesta merda que mos fan creure amb ses televisions de per aquí. Mos fan creure que va fer “rebelión” i “sedición”, que a qualsevol país són paraules que volen dir aixecar-se amb armes. I es jutge demana a s'estat d'Espanya: -dia, hora i lloc allà on aquest homo se va aixecar amb armes. I s'estat envia an es jutge europeu un caramull de fulles d'un pam que diu de tot llevat des dia, hora i lloc allà on en Puigdemont s’aixecàs amb armes. I per això cada pic l'amollen totd'una.-
-Hauria de tornar en Franco.- m'enfloca. I jo li responc:
-Sa matera fa collons grossos. Però no ho sé, si mos mataven es nostro pare, o un germà, o un fill, per ses seves idees polítiques, com en Franco, si mos faria tanta de gràcia.
-Tanmateix jo som des temps d'en Franco.- m'amolla com a gran argument. -O tu no ho ets també?- me de mana.
-Jo som des temps d'en Suárez.- li vaig dir. -I me'n record, que llavors, que cada setmana hi havia atemptats i assassinats de sa ETA, que deien: “Primero que suelten las armas. I si sueltan las armas, en una democracia se puede hablar de todo”. S'ha vist, si poden “hablar de todo”! En lloc d'”hablar”, porra, multes, presó, robatori de patrimonis, i gent que no ha pegat ni un cop de puny, que ha de fugir per fer una votació (com una que en feren fa un parell d'anys a Escòcia sense cap problema), i que feia desset vegades que demanaven permís a s'estat d’Espanya per fer-la acordada, així com la feren es anglesos i es escocesos.
-És un “golpista”.- me torna enflocar.
-Ara veig que xerrar amb vós és xerrar amb sa televisió, l'amo. Me basta sentir aquesta paraula que deis sempre seguit. Au, que passeu bon diumenge!- I agaf el cafè amb llet, m'aixec, i me'n vaig a acabar de prendre'l a la terrassa, a la fresca. -Val més totsols que mal acompanyats, vaig pensar entre mi mateix.
President Puigdemont, Com vaig apuntar en el meu mur del Facebook el dia que vos detengueren a Sardenya, ja sé que ara, fer-vos costat, és com fer-ne a en Nelson Mandela quan les lleis dels blancs sudafricans el tenien per un criminal; És com defensar en Martin Luther King quan les lleis blanques americanes el tenien per un desbaratador i embruixador de masses de negres; És com estar amb en Gandhi quan les lleis angleses el tenien per un perill, per un boig sonat i trabucat.
Però, amb la perspectiva dels anys, passada la tempesta, quan la Història els ha donada la raó, quina honor tan gran, per als qui els feren costat nedant contracorrent!
Ara pag el preu que me tenguin per un "radical", un rabiós, que diguin de mi "aquest és un poc especial" i que vaig amb el pas girat i a l'enrevés de tothom. Però què hi estaré, de content, quan seré vell, quan el Tribunal internacional de Drets Humans d'Estrasburg vos haurà donada la raó, de poder dir que jo vos vaig fer costat quan hi havia tants de lloros de tele que vos tenien per un delinqüent, President!