Hem passat una setmana plena d’esdeveniments, cosa que faria que pogués fer uns quants articles o sintetitzar i tractar-los a un de sol, però faré el que no s’ha de fer, perquè ni la convenció és capaç de convèncer-me perquè faci una cosa o altra. Però sempre s’ha dit que no s’ha de contestar als comentaristes dels articles, perquè això és donar-los importància, cosa que la majoria no mereixen. M’és ben igual, m’és indiferent, com ja he fet alguna vegada, dedicaré aquest article a un dels comentaristes de l’article de la setmana passada, el dedicaré a don I, al senyor Tant. I tant que sí!
Ell em va replicar a això que no ens anava bé i que volíem marxar d’Espanya. Ell em demanava quan seria això, i a veure quan seríem a la terra promesa a qui demanaríem la pensió i què faríem amb tots els documents que tendríem, Que no es podien tirar a les deixalles, que s’havia de ser coherent. (Qualsevol que vulgui comprovar les paraules textuals pot anar a aquest enllaç). Jo li contest que això ocorrerà quan persones que pensen com ell, se convencin que viurem molt millor i d’una manera més democràtica, si vivim separats, fora d’un país no democràtic. I que això pot tardar, però pot arribar també. No hem d’anar a cap terra promesa. Vivim a la terra promesa, i amb els doblers que ens roben, fins i tot podrem cobrar una jubilació millor i sous decents, és clar. La documentació en poc temps serà renovada, de tal manera que no tendrem cap problema per identificar-nos o per demostrar les nostres propietats, si en tenim. Un procés d’independència requereix tenir en compte tots els seus temors. I ja sé que vostè no tem res, perquè li agrada ser dependent. Hi viu bé i hi està còmode, doncs ha de continuar igual. Llibertat encara en té.
Em diu que podré continuar escoltant i veient les barrabassades de Matamoros i companyia, com si això em preocupàs massa. El Sr. Tant no sap que quan algú que surt per televisió no m’agrada, que canvii de canal i assumpte solucionat. Així que aquests “gurús” de la televisió els hi deix a vostè perquè se’ls confiti si ho desitja. Els hi regal.
Encara em demana a veure si crec o no que Espanya, de tant en tant, o qualque vegada, fa alguna cosa bé. Clar que sí que fa coses ben fetes, com a qualsevol dictadura. El dictador va ser el primer que va assignar als jubilats les tres pessetes. Encara que fos poc, eren tres pessetes. I a Espanya permeten que els polítics diguin mentides contínuament. No sé si està ben fet o no. Supòs que està mal fet, però només castiguen i jutgen els independentistes. Tots els àrbitres de futbol fan alguna cosa mal feta per un equip o altre, però en fan moltes de ben fetes, i això no els justifica la mal feta.
I finalment em transcriu l’escrit següent:
“Asamblea General de las Naciones Unidas (1514 XV) 14.12.60
Artículo 6º
"Todo intento encaminado a quebrantar total o parcialmente la unidad nacional y la integridad territorial de un pais, es incompatible con los propósitos y principios de la Carta de las Naciones Unidas"
Gracias y bon día”.
Per demostrar-li que Espanya no és un país democràtic, li contest amb aquest altre escrit:
Espanya va ratificar el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, fet a Nova York el 19 de desembre de 1966. Publicat a Espanya en el BOE núm. 103, de 30 d’abril de 1977, a la secció Disposicions generals, per part del departament del Cap d’Estat i amb la referència: BOE-A-1977-10733, i aquesta és la Introducció:
“Por cuanto el dia 28 de septiembre de 1976, el Plenipotenciario de España, nombrada en buena y debida forma al efecto, firmó en Nueva York el Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos. El rey de España firmó lo que habían ratificado las cortes españolas”. I a la part primera, article 1.1 es pot llegir el següent:
“Todos los pueblos tienen el derecho de libre determinación. En virtud de este derecho establecen libremente su condición política y proveen asimismo a su desarrollo económico, social y cultural”. I a l’article 1.3 diu:
“Los Estados Partes en el presente Pacto, incluso los que tienen la responsabilidad de administrar territorios no autónomos y territorios en fideicomiso, promoverán el ejercicio de libre determinación, y respetarán este derecho de conformidad con las disposiciones de la Carta de las Naciones Unidas".
I què fan els espanyols, perseguir per tota Europa, un president que ha volgut exercir aquest dret, i fan el ridícul, manaies i tertulians quan el detenen a Itàlia, i ja esperen poder passejar-lo per Espanya en un carro de l’edat mitjana, estirat per cavalls o bous, mentre el poble li tira ous, tomàtigues i pedres. No saben que en unes hores tornarà a quedar lliure podent passejar per tota Europa menys Espanya, sense ser molestat.